Lleida
19/28° C (pluja)
97% 26 km/h

18 setembre 2020

“Cine de mujeres”?!



Degut a l’estrena de “Mujercitas” que l’altre dia en parlava, em ve de gust revisar-ne les versions per establir paral·lelismes. Les busco entre els meus DVD i me’n falla una. M’atanso al Funàtic i li demano al Paco que me la busqui. “Haurà de ser dins un pack de varies”, diu. M’hi avinc. La sorpresa: el pack d’en Paco engloba cinc pel·lícules sota el lema “Cine de mujeres”. Ves per on, la indústria cinematogràfica ens ha convertit com mai en gènere específic... 

Parlant de gèneres, sempre m’ha cridat l’atenció quan vaig als centres comercials que en l’espai de devedés de pel·lis, en classificar-les per facilitar la recerca, al costat dels rètols de cine bèl·lic, de comèdies, d’aventures, ciència ficció, històrics... n’hi hagi un que hi posi “cine español”.

Mira, tu! Per aquests expenedors el cine espanyol és un gènere també, obviant que els films aixoplugats sota aquest rètol pertanyen a diferents gèneres...

Torno al “Cine de mujeres”. El pack que he comprat, a més de “Mujeres” i “Las cuatro hermanitas” de George Cukor i las “Mujercitas” de Melvyn LeRoy, inclou “Mi desconfiada esposa” i “El padre de la novia” de Vincente Minnelli. Òndia! Serà “Cine de mujeres” però tots els films estan dirigits per homes.

No anem bé. Per començar, si va adreçat només a les dones, el pack s’hauria de titular “Cine para mujeres” perquè el “de” connota que les pel·lícules les han dirigit dones. Tot i així seguim sense anar bé. Ambdós rètols són discriminatoris. ¿Què ens estan dient? ¿Què hi ha un cine específic per a dones i un altre per a homes? ¿Què “Mujercitas” o “Mi desconfiada esposa”, només poden agradar a les senyores? Anda ya!..

Ho diré per darrera vegada (o no): no sóc partidària de classificacions per gèneres i edats, tant si es tracta de literatura com de cinema. Que s’adjunti el terme “dona o infantil”, em provoca rebuig. ¿Hi ha un estil particular, una manera privilegiada d’escriure o filmar en masculí o femení? Les històries són bones i punt. No calen qualificacions de gènere.

A propòsit d’establir categories, Doris Lessing diu: “Les escriptores seran lliures quan, assegudes a escriure, no pensin si escriuen com dones”. Faci extensiva la frase a directores, espectadores i venedores i problema resolt. “El buen paño en arca cerrada se vende”. Per cert, no me n’he oblidat de l’Ajuntament. La propera setmana, toca. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: