Lleida
16-29° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

19 setembre 2019

Colette, o la llibertat artística vital



Virginia Woolf, Djuna Barnes, Anaïs Nin, Dorothy Parker, Sylvia Plath... són escriptores que tenen en comú la passió per la literatura, el vici pel treball, i la mala fe en l’escriptura creativa. Sobretot, però, el desig d’abandonar els convencionalismes de l’època i l’entorn en que vivien, que es manifestava en la seva llibertat artística i vital. A totes elles, cal afegir la polifacètica Sidonie-Gabrielle Colette, que aquests dies és motiu d’articles i ressenyes degut a l’estrena del film sobre ella dirigit pel britànic Wash Westmoreland i interpretat amb més o menys fortuna per Keira Knightley... La pel·lícula m’ha decebut. Westmoreland cau en el biopic tòpic i maximitza el melodrama de l’escriptora en els inicis de la seva emancipació i els primers passos literaris a l’ombra del vampíric Henry Gauthier Villars, Willy, el primer marit. Un personatge carismàtic com la Collette es prestava a un guió amb més matisos. Recorrent camins inexplorats, l’escriptora obria espais literaris a la voluptuositat femenina. El cos i la carn, per dir-ho en paraules de Judith Turman la seva millor biògrafa, se la tiraven i, amb voluntat d’épater le bourgois, provocava escàndols glamurosos als cabarets del decadent París finisecular. En els seus espectacles s’excitava ensenyant els pits a l’hora que es petonejava amb la seva partenaire femenina, l’aristòcrata Marquesa de Belboeuf. El plaer que li procurava aquest viure els sentits a tutiplen el traslladava a l’escriptura amb un estil obert a totes les ventositats morals que anava depurant d’inutilitats a mesura que madurava. Els seus llibres seduïen a unes i uns, aconseguint fins i tot que autors com John Updike i Truman Capote no sabessin com desenganxar-se de la Colettemania...
Escàndols a banda, el fruit literari de la seva fascinant vida que arranca en l’època del decadentisme de finals del segle XIX i acaba els anys 50 del XX, rodejada de gats en un luxós apartament de París, li procurava el reconeixement acadèmic del seu país (va ser presidenta del Goncourt i a més de novel·lista, autora teatral i una periodista d’èxit) fins al punt de ser enterrada amb honors d’Estat. Amb tot, se l’ha valorat poc en les histories de la literatura enllà de terres franceses. M’hauria agradat que el film hagués ajudat a ressituar fora de les fronteres gavatxes la importància singularment provocadora d’aquest dona de poble sense estudis que, en la lluita entre el seu jo femení i el jo creador a través de camins tortuosos, va revolucionar la literatura femenina de l’època. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: