Lleida
4/10° C (boira)
97% 26 km/h

1 desembre 2020

Compte amb el túnel al final de la llum!



Ja estava baixant i saltironant, qual Heidi, de la muntanya. I he girat cua. M’ensumo que pinten bastos. Que les ciutats de més de 100.000 habitants no habitaran, vull dir no evitaran retallades dels drets a la lliure circulació, reunió i consum. És el que té d’apassionant sobreviure a ciutat. L’emoció de sentir-te sola, tot i que acompanyada. De passejar-te, Alícia en terra de Marmanyeres, per voreres driblant bicicletes i patinets. Dir Hola! (amb cautelosos gestos, ei!) als amics, coneguts i saludats que sovint et fiten de reüll. En fi, que això m’encanta. I com diria Woody Allen, era la meva ciutat. I sempre ho seria (música de “La presó de Lleida”)...

Desfaig les maletes a corre-cuita, em reinstal·lo al refugi muntanyenc, i atès que les vacances les dono per foses, em documento del què passa d’important al Principat de la catalana terra. Oh, sorpresa! Un aragonès regna la Generalitat. Com en temps de la Corona d’Aragó. Només que ara Pere IV el Cerimoniós, no és altre que Pere CXXXII, l’Aragonès perepunyetes republicà.

Roda el món i torna al Born. Parlant de bornis, Quim Torra no accepta tribunals espanyols, però apel·la al Tribunal Constitucional per rehabilitar-se! Què més? Ah, sí! Al “viejo verde” Josep Ma. Mainat, l’extrinquero de poc que no l’amaina i el trinca la seva jove muller, diuen. Un altre Josep, en aquest cas Ibarz, parisenc alcalde convergent d’Almacelles, ens descobreix que a la seva vila no respiren aire, sinó cultura. És a dir, que no els cal portar mascareta?...

Mentrestant, a Can Pueyo (y no puedo) les coses van com sempre. Ni fu ni fa. Més aviat fu. Però, és això noticia? El Tripartit municipal ha fet de la crisi econòmica i social sistema polític. Res de nou sota la lluna. L’Associació de Veïns i Veïnes del Clot, la meva, sí que és notícia i està que trina. Ens hem quedat al ras, sense un mal local degut a les filtracions. Vaja, l’aiguat va per barris.

A l’il·lustrat senyor alcalde universitari “cum barra”, ja li deu semblar adient que al Clot de les Granotes l’aigua vessi a bots i barrals. No obstant, la regidora del ram ha dit allò típic: busqueu un local i en parlem. Altres que també estan amb l’aigua al coll són els comerciants de l’Eix i la Zona Alta. Com sigui que els calaixos estan eixuts (irònica vida!), en les properes festes nadalenques no disposen dels 30.000 calerons per la llum. Tranquils, però. Segur que a Can Pueyo (y no puedo) faran el que podran.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: