Lleida
19-32° C (núvols)
97% 26 km/h

19 agost 2019

Contes amb comptagotes



L’altre matí, fent cua a la caixa del súper, una lectora assídua i no obstant amiga, m’aboca: “¿Per què escrius contes si escrivies novel·les històriques?”. No vaig saber què contestar-li. Estava rumiant si m’havia deixat de posar les bledes al cistell. És que ara una servidora fa bondat menjant com si fos una quinceañera anorèxica. Erra que erra, la lectora assídua i no obstant amiga, va insistir. Vaig comptar fins a deu per posar cara de pòquer, arronsar les agarrotades espatlles i confessar “És una pregunta interessant. Tan bon punt ho sàpiga, t’ho diré”. I me’n vaig anar a buscar les bledes que m’estaven esperant al taulell del peix. Bleda. Ets el que menges. Encara estic mirant si la lectora assídua i no obstant amiga, em segueix...
Ara i aquí, li responc: escric contes per vàries raons. La primera, perquè no vull abusar de la paciència del lector, del seu temps i la seva butxaca; la segona, que escriure novel·la històrica és contar contes allargassats amb bases més o menys històriques; la tercera, eliminar el gra de la palla, si ho pots escriure en 100 paraules no dedicar-ne 10.000; la quarta, que un conte, ni que sigui per adults, sempre ens retorna al món de la infantesa; cinquena raó, escriure contes és com fer articles setmanals, pots recórrer a la ficció més inversemblant i mai no t’oblides de la realitat circumdant; sisena, que a l’hora de negociar ajustos econòmics i materials amb l’editorial, tot rutlla millor perquè no deixa de ser un llibre en petit; setena, perquè pots passar del tot desapercebuda a la caixa del súper; vuitena, els contes són píndoles que et reconcilien amb la digestió del viure; novena, escriure un conte et permet reescriure’l a diari, només que arriba el dia fatídic que has de facilitar-lo als amics i familiars per a que te’l facin miques...
I encara em deixava una altra raó de pes: qui ha estat mare i mestra, i ara àvia en actiu, difícilment deixarà de ser una conta-contes que descobreix mini relats en qualsevol tomb del camí rocós. És el que té haver nascut entre muntanyes. O ets cabra, o escriptora. Ho deixo aquí. No fos cas que algú em psicoanalitzés. Recordo que la Karen Blixen, àlies Isak Dinesen, advertia del poder il·luminador, conflictiu dels contes. Que al temps que han de divertir i entretenir, també alerten sobre els canvis d’amor i d’humor de les generacions pretèrites, presents i més o menys futures. És a dir, que escriure contes és administrar històries amb comptagotes. Aprofito per dir que acabo de perpetrar-ne un altre. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: