Lleida
10/22° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

23 octubre 2020

Cristina de Suècia, l’inconformisme al poder



No sé quan la reina Cristina de Suècia se’m va fer present. Que li hagi posat rostre de Greta Garbo ja és un indici. Després va ser Teresa Moure amb “Herba d’enamorar” qui mantindria la meva fascinació pel personatge. Prenent la vida del filòsof Descartes com a pretext i a partir de dades històriques, la novel·la s’atreveix a elucubrar sobre les passions ocultes del filòsof segons la perspectiva de tres dones, una d’elles Cristina de Suècia, que es cartejava amb Descartes i l’allotjà al seu castell pocs mesos abans de la seva mort.

Però el meu interès per la reina va més enllà. ¿Té a veure amb que la meva geniüda àvia Cristina em va posar el seu nom, i no obstant em dic Lluïsa? Sempre m’ha racat. Com en la cançó “Maria Cristina”, jo volia governar...

Qui sí tallava el bacallà era a la reina sueca. Una reina culta que sentia passió per la lectura. Es rentava la cara a trenc d’alba amb la neu acumulada al balcó de la seva estança i començava a llegir ben d’hora per rescatar temps a les obligacions de la cort.

A més de Descartes, li agradaven Gracián, Molière, Calderón, Velázquez. Sota el lema “la cultura és el pilar del regne”, va atreure molts científics a Estocolm amb ganes de convertir-la en una nova Atenes. I va signar la pau amb les potencies rivals, per poder cultivar les arts, generant la idea d’una Europa unida per la cultura i la llibertat de consciència.

En fi, que era una reina excepcional avançada al seu temps, que no va voler sotmetre’s, per matrimoni o per convenció, a cap home ni a cap rei. Tot plegat la va dur a abdicar quan només tenia 28 anys i es va traslladar a Roma. Des del seu exili voluntari va seguir influint poderosament en la política europea...

Fruit d’aquesta visió particular del món són les sentències que escriu per l’educació del príncep. Creu que aquest ha de ser independent i exigir-se una grandesa d’ànima i una actitud fonamentades en el propi mèrit. D’una modernitat extraordinària, farien bé tots els mindundis que ens governen de llegir-la. Podrien estalviar en assessors, relators i mediadors, fent-nos un favor a tots plegats.

Un parell de sentències de mostra: “Hi ha coses que els prínceps han de fer per iniciativa pròpia. No han de consentir que els aconsellin”. “Quan canviem de ministres, canviem de lladres”. De propina, una que avança les fake news: “La mentida usurpa les aparences de la veritat”. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: