Lleida
2 / 20° C (sol)
97% 26 km/h

23 febrer 2019

Cultureta a Lleida, ¡molta merda!



Al bram escatològic del ¡molta merda!, acabava la seva homilia dominical l’alcalde-reserva Fèlix Larrosa el dia de Reis en la premsa local. Que ningú no s’espanti. Així els comediants del segle XVIII es desitjaven bona sort: els burgesos que anaven al teatre ho feien amb carruatges tirats per cavalleries que defecaven en aturar-se davant l’edifici escènic. D’aquí que molta merda al carrer significava molts espectadors a dins. Al llarg del sermó, l’alcalde fa professió de fe quant el talent cultural que raja a bots i barrals de la ciutadania lleidatana: “Lleida disposa d’un ampli teixit de petites i mitjanes empreses dedicades als sectors de la cultura”, pontifica amb l’entusiasme del convers. Semblant explosió culturalista ve a tomb del que ara, tan si vostè en té ganes com si no, descric... Dies abans, la comissària Troguet enunciava l’eslògan, “Qui és qui fa cultura a la ciutat, què es fa i quin és el teixit i el context cultural de la ciutat”. L’enrenou electoralista vol imprimir un catàleg d’empreses que fan cultura a Lleida. Seria clarificador que l’alcalde definís què coi és això de la “cultura” perquè, pentinant les declaracions, intueixo la inculta tendència a confondre la Cultura amb l’Art. Parlar de cultura en singular, embolica. Altra cosa són les cultures concretes: Agricultura, Avicultura, Etnocultura, Gastrocultura, Viticultura. És a dir, el sufix “cultura” sempre fa patxoca. Per això Woody Allen va escriure el pamflet “Para acabar de una vez con la cultura”. Ve a dir que la cultura és la momificació del passat i la tradició. Per tant, l’objectiu de l’Art és esbudellar la Cultura. Fill de botiguers, l’alcalde Larrosa diu que “Cal saber què és una empresa cultural a Lleida”. Elemental. L’empresa cultural lleidatana ha de tenir un pedigrí entre boirós i xafogós, diferent del de Mollerussa i Balaguer. Faltaria més. Si el senyor alcalde pretén seguir remenant les cireres, farà bé carregant-se la Regidoria de Cultura. Amb un gabinet de Subvencions a càrrec de la caixera Montse Mínguez, va sobrat...  O sinó, com profetitzen les llengües viperines, ¿cal reciclar la comissària Troguet com la súper-nova Mary Poppins que substitueixi la crònica tieta Parra en aquests avorrits anys de la cultureta? Del 2004, o per allí si més no, fins a dia d’avui. Perquè muntar una Biennal de Cultura és un brindis al sol. Si jo mateixa, periodista cultural intrèpida com sóc, em faig un nus dilucidant el què i el com de la cultura, ¿què no farà vostè amb aquest Frankenstein que viu més que feliç, enllà les ruqueries culturalistes? Amb tot, el senyor alcalde sembla confondre Cultura i Art. Ell sabrà. O no. ¡Molta merda!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: