Lleida
13 / 20° C (pluja)
97% 26 km/h

24 maig 2019

Deesses del món al Prat de la Riba lleidatà



Que la màgia de l’art pot transformar un llogarret local en Olimp Universal, és cosa sabuda. “Jo podria estar tancat dins la closca d’una nou i, encara així, em sentiria sobirà de l’espai infinit”, sosté Hamlet, príncep destronat. L’altre vespre, vigília del 8-M, m’atanso a Som d’Art, petita i entranyable illa urbana en format de botiga a l’avinguda Prat de la Riba, atreta per un enunciat superlatiu: Deesses del món. Van fortes em dic. I penso en les paraules de Hamlet. Llàstima que Shakespeare no les posés en boca de la dissortada Ofèlia. Al que anava. No les tinc totes, malgrat que la Txell Tehàs, Deessa en Cap, acostuma exhibir un exquisit sentit dels traços, els colors i els motius. No obstant... 
Una vegada dins del pandemònium tranquil de les Deesses del món, comprovo que aquestes són catorze, més un déu, ignoro si despistat. Ressegueixo els quadres: hi veig l’experiència personal com a base de la creació artística reflectida en diverses deesses del món vinculades a l’entorn polític i social d’ara i aquí, tot potenciant els llaços existents entre les dones i la recuperació dels seus valors; sirenes que neden i volen alhora com a símbol de supervivència; dones jugant a malabars dins un burka; cabells de deessa com a força tel·lúrica; peixos engabiats, sí, sí, incauts ocells a mans d’una pirata amb cua de sirena; la natura encuriosida envoltant dones suggeridores; criptogrames nipons o africans. Un bé de déu, perdó, de deesses estimulants i insòlites que m’obliguen a rostar la tarja de crèdit per no quedar-me en números vermells...
Per allò de la fraternitat femenina i tiro perquè em toca, em quedo amb el fragment d’un text de la Rosa Franco, una de les deesses-artistes presents a l’exposició. Exemplifica l’esperit d’allò exposat: “Vull aixecar aquesta bandera com a símbol de totes les dones. Del foc que ens bull per dintre, creatiu, reivindicatiu, amorós... motor generador de tot, per conquerir i no ser conquerides si no volem.” Malgrat que el text m’agrada, les banderes m’inquieten, vade retro banderes, i aprofito per anar a fer un beuret, és a dir, un explosiu gintònic al frankfurt de la cantonada. Així, entre glops etílics, em venen a la gola les Afrodita, Atenea, les Isis, Coatlicue, Oshum, Kuan Yin, Kali, deesses o fetilleres mundials, que amb tota l’alegria desinhibida del món, m’havien convocat per delegació a tocar de casa. Catorze dones enginyoses i un home intrús, fan el que volen per vendre’ns microcosmos d’infinit. Més o menys, de proximitat. Gràcies Txell.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: