Lleida
16/33° C (sol)
97% 26 km/h

7 juliol 2020

Després de Crist, o del Coronavirus?



L’afany de tenir-ho tot controlat ha fet dir que, a banda del foc i la roda, la invenció del calendari i del rellotge són les millors parides de la (in)civilització. Maleïda sigui aquesta programació en hores, dies, setmanes, mesos i anys que marquen la nostra breu estada en aquesta vall de llàgrimes! Ignoro qui va ser tan cruel per fixar l’inajornable recorregut. Fos qui fos, es va equivocar.

La genialitat hauria estat multiplicar el temps per dos, atès que s’escola ràpid. “Tempus fugit” assenyala l’expeditiva locució llatina. O si ho preferim, “Vola com un núvol, com una nau, com les ombres”, deia l’Alícia de Carroll, manllevant paraules del Job bíblic. Ben mirat, encara que hem assumit la seva progressió lineal, el temps vital s’estira-i-arronsa segons la nostra percepció. Que la veritable màquina del temps és la nostra ment, vaja! Així, el temps pot ser un regal o una condemna. Dependrà de com el gestionem...   

També les èpoques històriques pretenen endreçar i classificar l’empremta de les accions humanes. Una de les que ha tingut més fortuna és comptar els fets segons s’hagin desenvolupat: “Abans de Crist” i “Desprès de Crist”. Amb l’hecatombe de la pandèmia molt em temo que haurem de diferenciar els fets entre els successos, “Abans del Coronavirus” i “Desprès del Coronavirus”.

Correm el risc de fer-nos un embolic si ho escrivim en sigles (a.C., d.C). Oh, blasfèmia! Són idèntiques... Dels esdeveniments d’abans del Covid-19 en tenim coneixement. És un dir. Del que s’esdevindrà després ni punyetera idea, oi Pedrito Sánchez? Però la cosa apunta maneres.

No gens estimulants per cert, presidides per un altre virus, el de la incertesa: augment de l’atur, empobriment de la ciutadania, abisme en les desigualtats socials, fam, escoles escolades. La conseqüència d’aquesta situació distòpica és clara: deteriorament de l’Estat del Benestar a l’espera d’una vacuna que ho resolgui tot (?)...  

Amb semblant panorama i recordant el “Tempus fugit”, molts recorren al “Carpe diem... memento moris” (Aprofita el dia... recorda que moriràs). ¿Per això les terrasses s’omplen de protosuïcides amuntegats sense mascareta? No se’n veuen l’hora de tocar el dos! Seguint amb les màximes llatines que presideixen l’article, opto pel “Festina lent” (Apressa’t lentament) que els antics romans, bons conreadors del temps, usaven per evitar impaciències temeràries. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: