Lleida
3-12° C (pluja)
97% 26 km/h

14 novembre 2019

El rostre de Grècia



Fa tres setmanes em trobo amb el Pep Espluga, fotògraf inquiet. Em comenta que a partir del 28 de març exposarà a la pizzeria Aggio unes fotografies fruit d’un viatge en solitari a Grècia, amb voluntat de defugir el merchandising artístic. Què m’has dit! Grècia!! Li dic que hi aniré i el dia de la inauguració, allí que em planto. D’entrada, m’estimula la possibilitat de reveure vells indrets que al seu dia em van colpir. Vaig descobrir el país hel·lènic recorrent-lo amb un cotxe de lloguer, ben acompanyada i lluny dels tours turístics. La confrontació que suposa el diàleg creuat amb les obres exposades i amb els companys de la visita, vells amics per cert, completaria el meu interès per l’exposició...
El rostre de Grècia del que “tantes parts son visibles i tantes resten ocultes” com li agradava dir a Dionisios Solomos, grec i poeta, mai no te l’acabes. Potser és millor. Pretendre contemplar-lo complet és impossible. La seva llum “una llum angelical i negra” en paraules d’un altre grec poeta, Yorgos Seferis, ens acabaria ofuscant. Estimulant com una alenada d’aire fresc, la llum grega és alhora un arma letal per a la càmera. I fotografiar-la un repte. Pep Espluga s’ha aventurat a fer-ho i els colors del país mil·lenari esclaten pel restaurant...
Tot picotejant les exquisideses de l’Aggio i amb un cava a la mà, em deixo seduir pels comentaris de l’antropòleg José Luís Burón que presenta l’exposició: “Grecia no se puede captar en blanco y negro, pese a la negra crisis que ha sufrido. Las metáforas de todo este sufrimiento pueden  expresarse en color como el de la bandera del país, que ondea raída en Santorini; o esa otra que se otea en la Acrópolis, con mayor significación y desgarro”... M’allunyo del grup i ressegueixo els colors de les altres fotografies de la mostra: els de la barca rovellada abandonada a Mikonos; els dels capitells que han perdut les columnes; els de les oques passejant solitàries a la platja, alienes al turisme; o els de la parella estimant-se a l’ombra d’una església. Una foto se m’imposa: la bicicleta ran del mar. A l’espera que una sirena la munti?..  
Tot plegat persones i objectes, capturats a l’atzar, que no et deixen indiferent. Si alguna cosa defineix un bon fotògraf, a un artista, és que són exploradors de la visió. Fixen la mirada en aspectes de la realitat que passen desapercebuts i ens els retonen plens de significació. I què? Em dic, mentre torno a casa. Si veure l’exposició no m’ha canviat, he perdut el temps. És el cas? M’ha agradat naufragar entre imatges mediterrànies. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: