Lleida
9-25° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

17 octubre 2019

Els Àngels de Fèlix



Les veïnes i veïns del Clot que portem dies queixant-nos de les destrosses al mobiliari urbà, de la brutícia i manca de serveis a les nostres places i carrers, estem d’enhorabona. Resulta que amb l’Escorxador i la Universitat, hem estat escollits per a una entranyable prova pilot: ressuscitar els serenos (bescanviant-los-hi el xiulet pel mòbil) que s’ha empescat l’alcalde Fèlix Larrosa. Òndia, tu! Sí, ho sé. Em direu que la iniciativa no és nova. Que el nostre Paer en Cap emula una iniciativa similar a la de Santa Coloma de Gramenet. Que ja fa temps a Gijón, Oviedo, Murcia, Vigo i Madrid també els van reviscolar. El que fa singular aquesta proposta electoralista és el cursi nom amb que la Paeria rebateja els serenos: “Àngels de Nit”. Tanco els ulls i sento la veu en off de l’alcalde imitant la de l’actor John Forsythe en la popular sèrie dels 80’s: “Una vegada hi havia tres noietes que exercien de policies, les vaig rescatar, i ara treballen per a mi. Jo em dic Charlie”. Ara el Charlie és el Fèlix. I les noietes, noiets?, no són tres sinó sis, més un arcàngel operatiu... 
Uf! Respiro tranquil·la. Tornar a casa de nit, anar a la farmàcia de guàrdia o baixar la brossa escortada per aquests àngels nocturns em farà sentir que habito una Shangri-La de proximitat. A ben segur, com a àngels que són, tindran el do de la ubiqüitat. Serà inefable veure’ls en acció orientant el veïnat perdut, controlant que no entrepussis amb les rajoles trencades o garantint que les papereres no vessin. Ei, un moment Marisa, ¿i si et surt al pas el violador de torn, com t’ho faràs? Fàcil. Xisclaré. O no. Si aquests àngels presenciïn el fet no podran fer res violent. No van armats. Ni tan sols d’un xuixo, aquella fàl·lica llança curta amb punxa de ferro que duien els serenos quan jo encara era petita. Recorda, noia, que no són els Àngels de Charlie, sinó els de Fèlix i, ves per on, no tindran les claus del meu portal. Llàstima. Digueu-me pàmfila, però em fascina somiar que mentre jo no puc enxampar el dormir qual Alícia en Terra de Meravelles, algú vetlla per mi enllà de la foscor. Ignoro si aquests Àngels de Nit sobreviuran als Dimonis del Dia. Com sigui, benvinguts aquests servidors noctàmbuls. De moment, ja han aconseguit una cosa: alegrar-me el dia...
En fi, només cal esperar que els Àngels de Nit s’implantin amb èxit i solvència pels carrers i places d’aquesta ciutat dolça i secreta, que deia el poeta. Mentrestant m’entretindré recordant el prec que els adreçava: “Angel de la guarda, dulce compañía, no me desampares ni de noche ni de dia”. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: