Lleida
18-24° C (pluja)
97% 26 km/h

20 agost 2019

Els Vallverdú, de Nit Literària a Vetllada tardoral...



Deu ser per la caiguda de les fulles i les hormones que em ve de gust embolcallar-me amb la nostàlgia. No és ben bé allò que “cualquiera tiempo pasado, fue mejor” com diria Jorge Manrique, però gairebé. Aquesta tarda, a les 7, l’Auditori Enric Granados acull el 35è. Premi d’assaig Josep Vallverdú i el 23 de poesia Màrius Torres. Primera reflexió: ¿què tenen en comú uns premis de plumífers volàtils amb la rigidesa d’un Auditori pautat?...
In illo tempore, el Vallverdú d’assaig convocava a sopar lletraferits i lletraferides i altra gentota de la cultura al voltant d’una taula servida per bufar cullera, paladejar vins escumosos i fer-la petar al ressopó. Era una nit literària que derivava en matinada tavernària. La cosa, el Vallverdú d’en Jaume Magre, va fer niu al Casino Principal, al bell mig d’un carrer Major que trampejava Alta Cultura amb Confitura Social. Després vam passar, si no fallen les neurones de la memòria, al Pavelló Antorcha dels Camps Elisis, on el combinat d’olor a “Linimento Sloan” i a sopa Pinyana tenien encant trip. Tot seguit, Vallverdú ens pujaria a l’autobús de l’extraradi rumb a pavellons municipals de barri amb voluntat d’expandir la bona nova de la cultura literària. Segona reflexió: ¿llegir és un deure social, o un plaer individual?... Parlant d’alcaldes. Amb el Vallverdú d’assaig he compartit, sinó taula, que sí, unes quantes nits tan ensopides com hilarants i prohibitives. Passo llista: l’Antoni Siurana, el Manel Oronich. Ovaris! Ves per on, ara me n’adono que no he partit ni un pinyó amb l’Àngel Ros, auto-exiliat a l’Andorra Duralex. El Vallverdú del Ros era com ell, sobrietat avorrida. De dejuni i abstinència. Resumeixo: així, del Casino Principal al carrer Major, passant pels pavellons municipals de la perifèria, heus aquí que hem, han, aterrat dins un mausoleu que a tot convida menys a bellugar l’esquelet...
L’altra perla de la vetllada radica en l’espectacle teatral anunciat per a la sessió tardoral. Per cert, ¿què hi pinten els barcelonins Sílvia Bel i Manuel Veiga en un muntatge dedicat al poeta Jordi Pàmias de Guissona? ¿No tenim intèrprets lleidatans com per dir i sentir amb ofici les paraules d’aquest homenot? Provincianisme. Vet aquí. Vull pensar, m’agradaria, que el fill d’un impressor tingués ben impreses les bones lletres literàries...
Alcalde Larrosa, l’emplaço a recuperar el gust per la taula proveïda. Tercera reflexió: ¿a què espera per donar vida literària als establiments del menjar i beure que fan la viu-viu com mal poden?  Amb tot, bona vetllada!  



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: