Lleida
-1/12° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

20 novembre 2019

Experiment any 2100. Quan la ciència també és ficció



El 25 de setembre, dos dies després dels raquítics resultats de la cimera de Nova York, convocada per impulsar l’Acord de París respecte al canvi climàtic, CaixaForum Lleida inaugurava l’exposició itinerant Experiment any 2100. Què ens espera en la Terra del futur? (oberta fins el 23 de febrer de 2020). L’exposició esdevé oportuna en un moment en que els ànims estan caldejats. I no tan sols per l’escalfament global del planeta, sinó també per l’èxit de la mobilització mundial dels estudiants, liderats per l’adolescent sueca Greta Thunberg, davant la passivitat dels Estats respecte a la crisi climàtica... En convidar-nos a explorar com pot ser el nostre futur, l’exposició rebla els neguits de la Cimera de Nova York alhora que amplia els camps d’anàlisi en estructurar-se en quatre àmbits, presentats de manera interactiva i didàctica. El primer, El futur imaginat, ens permet resseguir com pot ser el què ens espera de la mà de grans obres de la ciència ficció. Dels nou autors destacats, quantes escriptores hi ha? I la Margaret Atwood i el seu Conte de la criada? Un segon àmbit no dóna resposta a la pregunta del primer a través de la ficció, sinó del mètode científic anomenat prospectiva, que empra models matemàtics que extrapolen els escenaris més probables del futur al que ens dirigim. En el tercer àmbit, l’exposició mostra quatre grans tendències del segle XXI que poden esdevenir problemàtiques: Superpoblació, Megaciutats, Recursos Naturals i Societat del Coneixement. Finalment, en el quart àmbit, El futur no està escrit, se’ns adreça el missatge més important que l’exposició pretén transmetre: “El futur el construïm entre tots, com a resultat de les nostres decisions i accions. Si els escenaris que preveiem són negatius, podem canviar de rumb per evitar-los. Perquè, en definitiva, els futur és a les nostres mans”. Vaja, que o consumim menys, reciclem, no contaminem i no criem com a conilles o kaput!.. 
Res a dir. O sí. Digueu-me pessimista (no sé si en el sentit en que ho deia Mario Benedetti en definir el pessimista com un optimista ben informat, o com feia Winston Churchill, un pessimista veu una calamitat en tota oportunitat) però, tot i seguir els propòsits benintencionats a què ens remet Experiment any 2100 de CaixaForum, aportant el nostre granet de sorra quant a evitar el deteriorament del planeta, tinc els meus dubtes que hi hagi res a fer mentre segueixin les batusses entre els que busquen enfortir l’Acord de París i els poderosos lobbies que es resisteixen a afavorir la transició energètica i la justícia climàtica. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: