Lleida
4 - 9° C (pluja)
97% 26 km/h

13 desembre 2018

Fer el 'capullo' està de moda



Sí, fer el capullo està de moda. Avantatges del bilingüisme. Si ho dic en català com Fabra dicta, cal dir fer el capoll. No sona igual, oi? Per tant, a partir d’aquí (i amb permís del meu director), escriuré capullo ignorant les regles de l’insigne Pompeu Fabra, enginyer industrial i pare de la moderna llengua catalana i conreador de la “raça catalana” (sic), que ara fa 150 anys va néixer i 70 que va morir. Ell, no la raça (sic). Al que anava. No em refereixo a les capullades amb que ens avorreixen a diari els polítics, sinó a la parida anti-estrès que ha donat a llum la comadrona japonesa Nobuko Watanabe, inspirant-se en l’ancestral costum d’embolcallar els bebès dins llençols travats. S’anomena Otonamaki. Va de deixar-te embalar dins una tela fina en postura fetal sobre un matalasser, ui!, un matalasset (no sé on tinc el cap, o altra cosa). Un cop empaquetada, has d’estar en silenci 20 minuts mirant el sostre. Tinc dubtes que esdevenir recargolada crisàlide, feta un cuc, em relaxi. Sí que ha d’anar de perles per fugir d’altres capullades...
Tu pots intuir un dia magnífic, però sempre hi ha qui te’l fot enlaire. Una caixera malcarada, un cambrer groller (amb perdó de les caixeres i cambrers amables, petons!); un poca-solta en bicicleta que t’empaita a la vorera; un flàccid llacet groc penjat al capoll del teu noble immoble; uns nens campant qual sioux al teu restaurant d’autor mentre els pares tenen el capcot damunt el mòbil... El soroll ambiental, ensems (ho escric en pompeufabrià per compensar), és una capullada de ca l’ample. Abaixar decibels no mola. I no cal sortir de casa: el rebombori dels periòdics, el guirigall de les xarxes socials i els opinadors a ràdios i teles, són exemples de capullos clònics...
Clar que les pitjors capullades són les pròpies. No callem. Ni sabem estar quiets. Ens atropellem. En aquesta vida a tot gas ens falta temps per a compartir, dialogar i polemitzar opinions. Les agències de viatges no donen abast al lowcost, malgrat el risc que et deixin penjat. Per defugir la contaminació acústica i la centrifugació vital, cal amagar-se a la rebotiga, a la arrière-boutique d’un mateix, deia Montaigne.  Trobar temps per pensar o, ¿per què no?, per no fer res (la productivitat és un valor capitalista) i deixar-te embolcallar.  ¿El Otonomaki? No, el silenci. No calen llençols, ni fugir a una illa deserta (darrerament els exploradors van a l’illa de Iona, els somiatruites a Ítaca). Només cal seure a la butaca i deixar-te anar fins l’avorriment...
Ara que hi caic. Seré capulla. Estic pentinant la gata que no tinc. ¡Que he d’escriure un article d’opinió!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: