Lleida
17-32° C (sol)
97% 26 km/h

22 agost 2019

"Fer-se el Sánchez"



La sornegueria de la gent, del poble (m’ho he de fer mirar: ¿se m’està empeltant dels podemites i independentistes el com defineixen els ciutadans?) no descansa i camina paral·lela al cinisme del polítics. Allà dies, de la tossuderia de l’expresident Rajoy per no donar la cara i fer-ho a través del plasma en les seves compareixences davant els mitjans de comunicació, en deien “fer-se un Rajoy”. Ara, desprès de l’absurda pirueta de Carmen Calvo dissociant l’opositor Sánchez del president Sánchez per justificar les seves contradictòries declaracions, en diuen “fer-se un Sánchez”. I a les xarxes, els “memes” sobre el tema van que volen. Aquest vacil·lar del Sánchez opositor al Sánchez president, malmet la credibilitat dels governants i, el que és pitjor, està fent escola: el Tribunal Constitucional i el CIS de Tezanes, en són alumnes avantatjats...
I què me’n diuen de les escridassades enfront les contradiccions amb que s’esbatussen al Congrés els polítics i polítiques de tot l’arc parlamentari, dia sí i altre també. Tot plegat ens podria remetre a El show de sus señorías de Luís Carandell. ¡Anda ya! Què més voldrien els impresentables que avui s’entesten en governar-nos. En el seu recull d’anècdotes parlamentàries, Carandell evidenciava que aquestes alleugeraven i humanitzaven els tensos debats que solien produir-se a la Cambra Baixa. Aquells diputats, però, llevat d’excepcions, tenien un nivell. Res a veure amb els diputats i diputades d’avui que, amb les seves picabaralles de baixa estofa semblen voler que l’epítet de la cambra sigui el de ben baixa...    
Torno al president Sánchez. Ara aterra dient que “si no se aprueban los presupuestos, mi vocación (de bocazas?) de gobernar por decreto hasta el 2020 se ve acortada”, i apunta una possible convocatòria d’eleccions. Això sí, amb la boca petita i mantenint el toc Pinotxo que el caracteritza. A ell i al seu equip: “Nada es descartable, por las mismas razones que no hay nada seguro”, diu Ábalos. Vaja, que res no és el que sembla. Qui ha fet qualsevol cosa per obtenir el poder, seguirà fent el que convingui per mantenir-lo. Sánchez s’empara amb que es creu el més honest i qualificat per servir al país i governar. Galdosa manera d’amagar la seva ambició i vanitat. L’escriptor i sociòleg John Ruskin a La lámpara de la memoria (Taurus, 2014) ja ho va sentenciar: “No es común que el marinero desee que le nombren capitán solo porque es consciente de poder gobernar mejor el barco que el resto de marineros a bordo. Quiere que lo nombren capitán para que le llamen capitán”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: