Lleida
6/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

25 octubre 2020

Frederic Vilà, la ironia engrescadora



"Hi ha oficis que són bons, perquè són de bon viure”, cantava el poeta. Jo no sé si Salvat Papasseit, consideraria de bon viure el ser arquitecte o professor. Frederic Vilà sí.

Perquè, malgrat ésser carreres universitàries, ell les vivia com un ofici estimulant. Ho delataven els seus ulls inquiets en exercir-los, amb una espurna entre respectuosa i burleta. Respectuosa, perquè creia en el que feia i sabia escoltar. Burleta, perquè com tota persona sàvia aplicava la ironia per crear dubtes i estimular el pensament. En dono fer perquè el vaig tenir de professor...

De la mateixa manera que sempre he dit que és al meu pare i no a la Universitat a qui li dec el gust per la lectura i el ser una cul inquieta, també reconec que hi ha alguns professors que han sabut crear-me el cuc per investigar i gaudir de la cultura. Quan estudiava Història de l’Art, el professor Vilà en va ser un. Sempre el recordaré en un viatge per recórrer la Barcelona Modernista durant els cursos de doctorat. En veure’l resseguir amb ma tremolosa el perfil de l’escultura Desconsol de Josep Llimona al Museu Nacional d’Art de Catalunya, se’m va escapar dir-li: què estàs trempant? Una picada d’ullet, acompanyada d’una estentòria riallada, van donar per tancada la meva impertinent sortida de to. Tot plegat, però, no el van privar d’envermellir. Així era ell...

Li dec més coses. Entre elles, que vostè em llegeixi. Sempre que armant-me de valor em poso davant el teclat per encarar un article, ho faig a l’espera de connectar amb l’interlocutor ideal. Frederic Vilà m’obligava sovint a posar-li cara, la seva, perquè em feia acusament de rebut.

Fins i tot quan la malaltia ja havia fet niu al seu cos. Me’l vaig trobar un dia que amb prou feines caminava recolzat al seu bastó. Es va deturar per dir-me: sempre em sorprèn la ironia del teus finals. No la deixis mai de banda... 

Lleida el recordarà pels seus treballs com arquitecte, investigador o regidor.  Servidora, per com els vivia en fer-los. L’entrega i l’atenció als treballs en els que emprem el nostre temps i la nostra intel·ligència els dota de sentit. Ho va deixar escrit Carmen Martín Gaite: “No se han de dividir los trabajos en brillantes u opacos, sinó en llenos y vacios”. I sempre seran buits els que no s’hagin fet gaudint-los. I encara millor: al servei dels altres com feia Frederic Vilà. Amb la seva ironia engrescadora.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: