Lleida
3/11° C (boira)
97% 26 km/h

8 desembre 2019

Ja sóc aquí i vinc d’allí amb denominació d’origen



Si “Partir es morir un poco”, tornar és ressuscitar. Tot baixant dels Pirineus de Cerler, he fet parada i fonda a Organyà gràcies a Faida, la bruja. Ella m’hi ha portat de la mà de Pagès Editors per fer pinya a la 23 edició de la Fira del Llibre del Pirineu. S’ho munten bé. Paradetes sota els sòlids porxos amb un grapat de llibres, gent de la ploma i algun que altre lector a la busca i captura d’una rara avis pirinenca. Bingo! L’he trobada: Som de poc dir (Ed. Salòria, 2019) d’Isidre Domenjó, que a més és el factòtum de l’Associació del Llibre del Pirineu. Com bon vilatà de l’Alt Urgell, sosté que els de la terra són de poc dir. Amb acurada selecció de 100 monosíl·labs, en té prou per endinsar-se en l’ADN del Homo Pirinencus. Ja des de la coberta, un suggeridor poema visual a partir de la paraula “orc”, és una proesa de síntesi per definir el caràcter esquerp, més aviat desconfiat i de riure gasiu dels muntanyencs...
Com autòctona de la Seu d’Urgell, en dono fe. No perquè en sigui un bon exemple. Si de cas l’excepció que ho confirma. Qui em coneix sap que, llevat de quan escric, sóc oberta qual llibre desflorat i donada a la xerrameca. La meva família, però, s’ajusta fil per randa al perfil descrit per Domenjó. Hi ajuda l’encerclament dels pobles en un paisatge abrupte. Tot i això, sense renunciar a una visió crítica del Pirineu, Domenjó reivindica l’actual reobertura del territori i un nou caràcter “polièdric, encaixonat entre un passat que el mantenia tancat en ell mateix i un futur global de grans horitzons”. També ell es contradiu. De cop, se li escapa el suflé de la retòrica grandiloqüent i un pèl somiatruites...
Siguem, però, proactius. Ara com ara, la gent del Pirineu són de poc dir... però de molt fer. Només cal resseguir la quantitat i diversitat d’activitats promogudes a la Seu d’Urgell i poblacions de la rodalia. He tingut ocasió de tastar-ho de primera mà. Convidada, com he dit, a la Fira del Llibre del Pirineu, constato que no tan sols és un aparador de llibres sobre el territori, sinó un punt de trobada i d’intercanvi d’experiències entre els autors que hi assitíem, afavorit pels amfitrions i l’exquisit savoir faire de la periodista Noemí Rodríguez en un seguit d’entrevistes puntuals sobre el com i el què del fet d’escriure...
Només un detall em va deixar descol·locada. La pretensió de crear una DO per donar més visibilitat a la producció literària del Pirineu. Potser la fórmula acabi quallant. De moment, però, em costa veure que els meus llibres duguin un segell de denominació d’origen qual formatge del Cadí o xoriç del Pallars.   



0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: