Lleida
19 / 39° C (sol)
97% 26 km/h

25 juny 2019

¿La bossa o la vida?... ¡Qué fort!



Pel·liculera que sóc, de sempre m’han posat a cent els luiscandelas a l’est del Manzanares, així com els jessejames a l’oest del Pecos. Imagino que imaginava que un paio ben cepat se’m plantava al mig del camí o carrer, trabuc o colt en mà, disposat a prendre’m allò que més preuava. Enllà de la virginitat, recordo que m’aterrava somiar, tota por amaga un desig, que algú em volgués prendre la bossa (aleshores no en dèiem bossa, sinó bolso). Una excepció: l’Errol Flynn disfressat de Robin Hood amb aquells leotards cenyits baixant del pi, quan servidora havia de tancar la bossa i les cames... 
¿La bossa o la vida? Una cosa és sinònim de l’altra. Per a una dona com cal, és a dir, intrauterina, la bossa conté allò de més valuós, misteriós, sagramental pel que fa al fet de ser una dona afermant i afirmant llibertat genèrica. Sovint la llibertat personal s’associa amb el caos social. Tot això que porto escrit, no passa de ser una samfaina de llocs comuns a la brava. Cas que vostè hagi arribat fins aquí, potser tocaria retornar, replantejar-se, què suposa tenir una bossa sota el braç. Deia el poeta grec Homer, aquell de l’Odissea, que en una bossa hi ha el súmmum de l’univers en un minúscul grapat de cuirs i de teles. També de misèries i de fracassos personals. ¿La bossa o la vida?...
Aquí i ara, obrir una bossa femenina és obrir la caixa de Pandora. A més de tot allò necessari per sobreviure: claus, cartera, mocadors i mòbil (que els homes acostumen a guardar a les butxaques) la nostra bossa acull un seguit d’objectes “per si de cas”. Som les reines dels productes extres. Diria que la bossa femenina és tot un univers sideral habitat per cosmètics i perfums disposats a la guerra, sinó de les galàxies, abissals, i per una tirallonga volumètrica de targes abocades al consum. ¿Que et fa mal el cap? Si remenes sempre trobaràs alguna píndola amagada en les seves profunditats que, de vegades, semblen una farmaciola, tirites, minicompreses i col·liris, inclosos. Els paraigües plegables o les ulleres de sol mai no fallen, per allò dels canvis de temps, sense oblidar-nos d’alguns accessoris pel cabell. Les més previsores, incloem una agenda, el bolígraf i un pendrive...
En plata: quan una bossa femenina s’obre en canal, potser calgui tancar unes quantes avingudes ciutadanes. Que no sempre han de ser segrestades pels de les estelades. Tot va bé si s’obre bé. El pitjor: quan l’he oblidada a la cadira del restaurant més o menys fashion. Auxili! Aleshores, la bossa es tanca com una almeja, perdó, cloïssa. Així: pobret de tu que em prenguis la bossa. ¡Què fort! No?



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: