Lleida
8-22° C (sol)
97% 26 km/h

16 octubre 2019

La mutació sentimental a la Caselles, llibreria



Tot humanitzant l’exposició dels 60 anys de la IA (Intel·ligència Artificial), el passat 22 de novembre, la Llibreria Caselles del carrer Major de Lleida convida Carme Torras a dictar conferència. Entre altres coses i cossos, relés i rèsets, escriptora llicenciada en matemàtiques, doctora informàtica, professora d’investigació a l’Institut de Robòtica (CSIC-UPC). Dissenyant l’assistent perfecte: robòtica, ètica i literatura, alerta la seva conferència inaugural. Què m’has dit? M’entaforo el barret i surto esperitada, no sigui que em quedi arrambada al mig del carrer qual replicant nexus 6 per overbooking. Uf!..
Aterro. Esbufego. Error. Horror. Sobren cadires. Falten culs. Carme Torras, guardonada amb el Divulga del Museu de la Ciència de Barcelona, el Rafael Campalans de l’IEC i medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya, també s’ha afanyat nombrosos premis literaris, com el Pedrolo 2007. Per cert, on són els pedrolians? No en veig ni un. Ni tan sols Carles Porta, ufanós de la seva inhumana adaptació cinematogràfica Mecanoscrit del segon origen. Tampoc no veig el paer en cap, l’Àngel Ros, i el megaseguici municipal, partidaris de la creació d’un Museu de la Ciència (la nineta dels teus ulls, alcalde). Sigui on sigui, el científic lleidatà Joan Oró es tapa la cara avergonyit. Lleida no és ni una ciutat de ciència-ficció...
Doncs ells i elles s’ho han perdut. Immersa en el rol de científica lletraferida, Carme Torras sedueix cenyint-se al guió: apel·lant l’ètica, el disseny dels robots socials esdevé l’encontre entre ciència i ficció. Dit en paraules de la Torras, “El desplaçament de la robòtica de l’àmbit industrial a l’àmbit social, degut a la necessitat de mà d’obra assistencial, ha afavorit l’interès dels investigadors científics per l’especulació literària de la ciència-ficció”. Qüestions sobre ¿com pot afectar els nadons que estiguin a càrrec de mainaderes robòtiques?, anticipades en novel·les com Robbie d’Isaac Assimov; Nanny de P. K. Dick, o I sing the body electric de Ray Bradbury, ara són debatudes en congressos científics. Del paper de la ciència-ficció en la literatura o en el cinema, avançant escenaris futurs per crear debats, se’n fan ressò multinacionals que inverteixen en robòtica. Intel 2010, engegava The Tomorrow Project, iniciativa que encomana a quatre escriptors de renom del gènere, relats sobre el futur de les tecnologies...
La cirereta del pastís sobre com pot canviar la naturalesa humana amb la creixent interacció amb els robots, és la referència de la Torras a la seva novel·la ambientada en el segle XXII, La mutació sentimental (2007). La cita de Robert C. Solomon que encapçala el llibre, “Són les relacions que hem anat construint les que al seu torn ens modelen”, avisa per on van les suggerents i lúcides elucubracions. No faré un spoiler d’aquesta inhòspita, inquietant novel·la que m’he llegit d’una tacada nocturna, ni del sorprenent final. Sí que davant les nostres pors quant la pèrdua d’humanitat que comporta el progrés, em ve de gust avançar el què es pregunta la psicòloga Silvana, personatge clau: “Per què acceptem d’entrada que el progrés tecnològic i el desenvolupament humà seguiran trajectòries divergents?”. I segueix, “Robots n’hi haurà, ho vulguem o no, proposo afavorir aquells que siguin estimulants”. La roboètica en acció. Dit d’altra manera, si els robots ens han de modelar, com els mòbils, ¿per quins robots ens volem deixar modelar per no esdevenir zombis?... 
Torras també planteja la solitud d’una nena de 13 anys, Cèlia, congelada un segle abans. Les seves reaccions, en ser despertada, seran crucials pel desenvolupament de la trama. Aquest octubre, una anglesa de 14 anys amb càncer terminal, guanyava una batalla legal per preservar el cos congelat que en un futur puguin despertar i curar. Si la ficció s’avança. Ara ho fa la realitat.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: