Lleida
10-19° C (pluja)
97% 26 km/h

23 octubre 2019

¿Les dones sempre som víctimes?



“Misógino es pensar que las mujeres siempre son víctimas”, etziba la protagonista de Los casos de Victoria, esbojarrada comèdia sobre una advocadessa criminalista en caòtic procés d’alliberament personal i professional, que va obrir el ja clàssic cicle de Matinals de Cinema a CaixaForum Lleida. Amb tan controvertida frase i altres situacions igualment provocadores del film, el debat posterior va ser sucós. En una societat masclista, el políticament correcte és considerar que les dones sempre som víctimes de la violència de gènere sobre la que, dia sí i altre també, ens alerten premsa, ràdio, televisió i internet. Dir, però, que aquesta violència la provoca el masclisme és quedar-se en la superfície. La paraula gènere no és unidireccional...
Als homes, que tradicionalment han governat l’esfera social, ara les dones els diem que es facin al costat i comparteixin el seu poder sota la premissa que la intel·ligència, la raó i l’ambició no són monopolis masculins. I, tot i que de moment només estem esquerdant el sostre de vidre, acabarem trencant-lo. Però és governant els rols sexuals i emocionals on les dones, si volem, ens movem com sirenes a l’aigua, malgrat que el feminisme victimista no afavoreix que reconeguem el nostre domini en aquest territori. I, el que és pitjor, ens impedeix veure que, de vegades, l’utilitzem com una forma d’agressió. ¿Cal que recordi les venjatives Dalila, Salomé, Lady Macbeth, Medea..? ¿Per què serà que venjança és un mot femení? Totes elles superaven amb violència psíquica i brutal els incauts partenaires. Si això no ho admetem, els maltractaments seran sempre un enigma...
Quan les dones som víctimes ho hem de denunciar, si no, esdevenim còmplices dels botxins. Però l’estigmatització dels homes, posant-los en el mateix sac que el sàdic torturador o l’assassí, ni es de rebut ni explica res. No n’hi ha prou amb dir que els homes han de canviar (¿més d’un està al nostre costat, no?); ni amb pretendre regular els comportaments masclistes amb lleis. Si ens posem reformadores de l’exèrcit de salvació, hem de canviar de pell talment que els homes...
La pèssima educació social i sexual que hem rebut tots plegats, ens manté menors d’edat. Còmplices d’aquesta opressió, les dones, ens mutilem els cossos per agradar i seguim somiant amb el Príncep Blau. O callem davant els companys misògins de la feina i el bèstia atonyinador de torn. I els homes sobreactuen de mascles perquè els costa superar inseguretats i aprendre a respectar-nos. Cal un curs ràpid de sentit comú o d’arts marcials que ens ajudi a acceptar que el món és una jungla darwiniana on sobren ous i falten ovaris.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: