Lleida
3/14° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

21 novembre 2019

Les granotes del Clot ballen esperant la Princesa...



Porten uns quants mesos dansant en peu de guerra i l’altre cap de setmana, ves per on, que ho van fer en son de pau. I a ritme de country i música urbana. Són les “granotes” de l’Associació de Veïns (i Veïnes, ei!) del Clot en la festa del barri, recuperada després d’uns anys en stand by (11 per a ser exacta). La seva lluita raucant enfront la desídia incívica i el silenci administratiu respecte a la neteja dels carrers i les places, així com a la millora de les infraestructures públiques, esdevenia, de sobte, una treva festiva i lúdica que incloïa el corresponent pregó reivindicatiu, jocs per a la canalla i pels ganasots, desfilades de pentinats, concerts,  àpats comunitaris i la parafernàlia habitual quan la Cultura, sobretot la Popular, es fa legitima segons la sensibilitat col·lectiva. Una sensibilitat que no brolla pas per generació espontània. Té ganes, i necessitats, d’una vida pròpia, sostinguda i tal...  
El barri ha canviat. Hi visc des que ni havien posat encara els carrers i la pols dibuixava les fronteres entre la ciutat i l’horta. Per a bé, i per a les sucoses xafarderies d’escala, tots ens coneixíem, com al poble de la mare. Vull dir, també, que el Clot era això, un vast clot silvestre on un cacofònic concert de granotes es resistien a canviar de tolls, d’aires i de solfa. Amb els anys, la barriada ha passat a que al barri hi hagi de tot. Potser massa i tot. A l’inevitable relleu generacional, s’hi ha afegit l’allau de nouvinguts procedents de geografies llunyanes, no sempre prou acoblats malgrat que alguns d’ells estan per la labor i col·laboren amb l’Associació. No estaria de més fomentar el “jumelage” multicultural que agermanés coses i cossos, gastronomia exòtica i artesania recreativa o a l’inrevés, per exemple. Tampoc no perdre de vista, com diu una veïna, obrir una delegació flotant de l’ONU vora la font... Són les cabòries d’una nit d’estiu al Clot, sota l’influx de la lluna plena i la pluja intermitent. Vaja, els beneficiosos efectes de la festa popular al barri, lloc d’encontre i de xerrades sovint furtives mentre robem temps a la compra  al súper, o fem estonetes mig perdudes fins que no arriba l’autocar escolar a la parada. Si no fos que, com sentencia el Grouxo Marx, “Mai no seria d’un club que fes soci a algú com jo”, demà mateix em presentava a presidenta de l’associació...
Tanmateix, que les granotes del Clot no parin mai de cantar i de ballar, tot esperant que la Princeseta del conte faci realitat els nostres desitjos de felicitat veïnal, amb el petó transformador.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: