Lleida
17-32° C (sol)
97% 26 km/h

22 agost 2019

L’Evangeli segons Agirregoikoa



“Las personas no creen en los hechos”, brama realista i desencantat als seus 90 anys l’eminent lingüista Noam Chomsky (El País, 10/03/18) i afegeix, “Si no confias en nadie, por qué confiar en los hechos”. Les fake news (notícies falses) dels mitjans de comunicació i les xarxes hi tenen molt a veure. Quan la mentida sistemàtica presideix la comunicació, augmenta el poder dels pinotxos fins al punt que hi ha qui diu que, ara com ara, les fake són l’opi del poble. Però falsejar deliberadament uns fets no és distintiu de la nostra època. Fer-ho per motius polítics o religiosos ens ve d’antic. Dels rebesavis, grecs o romans, i fins més amunt...  
Posant-nos en el millor: si no es vol mentir deliberadament i es pretén relatar un fet de manera objectiva, ¿quantes veritats hi haurà en aquest fet? Tantes com persones el relatin. En tenim exemples flagrants en els Evangelis. Cadascun dels evangelistes relata la vida i fets de Jesucrist sota el seu prisma: Sant Joan ho fa de manera mística; Sant Lluc, sentimental; Sant Marc, vulgar, i Sant Mateu realista. Tots ells prioritzen uns fets i n’obvien uns altres. 
Aquesta referencia als Evangelis no és gratuïta. M’ho he fet venir bé no perquè som a les portes de Setmana Santa, sinó perquè aquests dies i fins al tres de juny, l’exposició 38 de julio/37 de octubre de Juan Pérez Agirregoikoa, que s’exhibeix al Centre d’Art La Panera, em va com anell al dit per il·lustrar el que porto dit sobre les visions esbiaixades...
L’artista basc resident a París, a traves de diferents tècniques i formats, projecta una àcrata i mordaç mirada sobre la ideologia, la religió, el capitalisme, l’educació i la cultura contemporànies.  El títol de l’exposició ja anticipa el seu to revulsiu, un joc de calendari alterant les dates del cop franquista i la Revolució Rusa, que fa de les efemèrides polítiques un ritual absurd. L’obra és antològica i convida a què tornis mes d’una vegada per fer-te-la teva. 
Em quedo amb el vídeo Letra muerta o el lapsus de Pasolini, una revisió d’El Evangelio según San Mateo (1964) de Pier Paolo Pasolini, que recupera passatges de l’evangelista que es referien a qüestions com l’economia, les plusvàlues o l’elogi de la banca i que Passolini, malgrat el seu abrandat comunisme, va obviar. Com la paràbola dels talents, gravada als suburbis de Sao Paulo amb el rerefons de les imatges del banc de la ciutat brasilenya i del Santander, que premia l’inversor i castiga el que fracassa en l’empresa, passatge clau per a la configuració del capitalisme occidental, bèstia negra de Pérez Agirregoikoa. No se’l perdin.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: