Lleida
3/10° C (sol)
97% 26 km/h

7 desembre 2019

Líftings polítics al rescat?



Traduït al català renaixentista del trabucaire Kim Torracollons, lífting significa aixecament. En el vesant tècnic, la cosa esdevé prosaica: operació quirúrgica consistent en estirar la pell per eliminar arrugues. ¿No havíem quedat que l’arruga és bella? Ja et daran. ¡És vella! Ho he dit alguna altra vegada. Tinc tendència a lubricar-me les galtones amb cremes d’allò més sofisticades per emmascarar els solcs de cartó pedra que el pas del temps hi esculpeix perquè, com em deia l’avia: “Ningú no està lliure de la mirada dels altres. Així que si no vols que et vegin cara de pansa, ruixat per dins i per fora”. El consell era savi. L’àvia, però, es va descuidar d’afegir que el problema no és que els altres et mirin, sinó l’estar excessivament pendent de la seva mirada...
Aquest exordi epidèrmic és per reaccionar a l’impacte gens fotogènic causat per la Maria Teresa Fernández de la Vega (València, 1949) vicepresidenta de Rodríguez Zapatero, i ara presidenta del Consejo de Estado, que s’ha fet un lífting al límit del pet com qui es fa un selfie al Photoshop. Més que en presidenta, el potent bisturí ha transformat a De la Vega en geisha d’ulls esbiaixats escapada de l’òpera Madama Butterfly. Ella sabrà de les seves arrugues existencials. O patètiques. Allò que es paga amb diners, va a missa... Clar que per a líftings ideològics, a fi d’allisar la dura cara dura, els del seu correligionari polític Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 1972) espècie transgènica de l’Arlequí servidor de dos amos. De quan els comediants de la comèdia de l’art vivien a expenses del públic i dels mecenes. Ara ens surt amb el relator. ¡Malditos roedores! Avui com ahir, però, estirar-se la pell està a l’ordre del dia. ¿Què me’n diuen del lífting laboral de la Rosa Maria Perelló primera presidenta de la Diputació Provincial lleidatana? Per no parlar dels alcaldables que ens volen allisar les arrugues de la memòria en les eleccions de maig... 
Si obro el camp, hauré de dir que són tots els partits polítics qui s’apressen a dur a terme líftings d’urgència per donar una imatge més moderna i complaure els millennials. Malgrat tot, les arrugues ideològiques no se n’estan d’aflorar, com evidencien les vergonyants i interessades picabaralles, dia sí i altre, també als mítings i al Congrés. Així les coses, a l’envellida democràcia no hi ha líftings ni botox que la salvin. Necessita d’una cirurgia profunda que només el votants, ben informats, ei!, podem dur a terme. De no ser així, seguirem tenint el govern que ens mereixem.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: