Lleida
4/20° C (boira i sol)
97% 26 km/h

24 febrer 2020

Lleida no es Hamelin, però l’alcalde sí



-Àvia, explica’m contes de la vila.

-Com vulguis, nena, res em ve més de gust. Hi havia una vegada una ciutat dolça i secreta... 

–No, aquest no àvia, és massa ensucrat! Vull realisme, marro!

–Com ets criatura! A veure ara... A la vora del Segre hi ha una vila que patia un gran flagell: rates hi havia.

–Sí, aquest, aquest! 

–El seu ajuntament acumulava un deute tan gran que tot just si arribava a pagar els serveis contractats. 

–Els de la recollida d’escombraries tampoc? 

–Ves a saber. Sigui com sigui, la brossa s’acumulava pels racons de la ciutat i les rates campaven a l’ample. Les entitats veïnals ho denunciaven amb passió i fins s’hi van afegir membres de l’oposició. “És un afer col·lectiu, perquè aquestes males bèsties a tot arreu fan el niu. Ai, quin patiment! Perquè, lamentablement, la tònica d’abandonament, deteriorament, envelliment (i tots els ‘ent’ que ens vinguin a la ment) dels establiments ens allunyen d’una ciutat escaient”. Escoltant amb impaciència, l’alcalde els va fer callar i, tot arronsant les espatlles, els va dir: exagerats! Però, ai las, ves per on, àdhuc, si més no...

–Àvia, para de dir rucades. Al gra!

–Li volia posar èmfasi, dona!.. Però, vet aquí que també es van detectar rates al Magical del Parc Científic i Tecnològic Municipal. “Redéu! –va exclamar l’alcalde– Ja ho deia jo que només amb els quatre gats que hi van a prémer teclats no enllestiríem els rats”. Vilatans i oposició, tot veient que les queixes es traspaperaven, van decidir fer una asseguda davant l’ajuntament: “Resteu amb el cul a terra, l’empedrat hem d’escalfar. Si ens agafen i ens treuen, uns altres s’hi asseuran”.

Ni tan sols el regidor de sostenibilitat, fins fa poc de la seva corda, va aconseguir foragitar-los. Els regidors, veient que manar i remenar les coses de la vila no eren faves comptades i que pintaven bastos, van reclamar una solució a l’alcalde...

“Contra plagues el flautista és el millor especialista”, va dir ell. Aleshores, sense pressupost per fer venir el d’Hamelin, desembeina el seu flabiol i arrossega les rates fins al Segre tot sol. Conte contat, ja s’ha acabat. I, si no és mentida, serà veritat. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: