Lleida
-1/12° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

20 novembre 2019

Llibres que es queden sense punt...



Llegeixo que a finals d’aquest octubre baixa la persiana la llibreria Punt de Llibre de Lleida. “Sé una ciutat, dolça i secreta, on els anys d’alegria són breus com una nit”. Temuda notícia. Allà pel 2015 tafanejava un informe de la Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros que certifica que cada dia tanquen dues llibreries. De 20 anys ençà, resseguir a les llibreries lleidatanes el llibre que t’enamori, resulta més restrictiu. De les 18 que gaudíem, 12 han plegat. A aquest ritme funerari, haurem de fer com a Farenheit 451: memoritzar llibres. Lluitar contra aquest destí anti-bibliòfil, sembla tan inútil com el dissortat Sísif pujant i baixant la muntanya amb un farcell de llibres al coll. Tot i reinventar-se per atreure lectors, el llibreter amb feines sosté el tipus, atesa la pèrdua de valor del llibre com element bàsic de cultura i l’escàs suport de les polítiques culturals que deixen el petit comerç sol davant la competència de les grans plataformes de distribució...
Són les raons que obliguen Miguel Bernal a posar punt final. Diu que la jubilació i la manca de relleu generacional han acabat de fer el pes. L’enyoro ja. Punt de Llibre és una de les llibreries vinculades als records de rateta que llegia a la saleta. Jugades de la melangia. Quan disposava (i disposo) d’uns dinerets, a banda d’invertir-los en barrets, ho faig en llibres. Bona part dels que nodreixen la meva biblioteca, Paradís Terrenal casolà, els he comprat al Miguel...
Els lligams venen de lluny. De 1985 quan Punt de Llibre obria portes en una cantonada del carrer Canonge González. I no tan sols perquè els llibres que en Miguel em recomanava satisfeien la curiositat de lectora abrandada, sinó perquè la llibreria era el reducte d’encontre en una Espanya desempallegant-se del franquisme residual. I fer-la petar sobre qüestions locals amb Miguel, Antonia la seva dona, i la rècula de clients amb un cava a la mà en els vernissatges llibrers. Punt de Llibre era el cau entranyable que, qual “camarote” dels Marx Brothers, afavoria la xarrera desacomplexada i el riure desbocat. Per això l’he seguit arreu, al carrer Pi i Margall, al Bisbe Messeguer.. Mai m’he perdut els vermuts literaris a la Rambla d’Aragó per sant Jordi. Miguel, el llibreter valent, s’ha fet a sí mateix trencant motllos, parint activitats que potencien el gust, el vici?, de la lectura. Ara tanca la barraqueta. M’agradarà creure que s’ha jubilat (del llatí “iubilare”, xisclar d’alegria) i inicia una nova aventura. Això és el que suggereix la seva foto davant la llibreria? 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: