Lleida
4-15° C (sol)
97% 26 km/h

12 novembre 2019

Llums i ombres de l’instint maternal



L’insomni té els seus avantatges. Quan no puc dormir aprofito per repescar velles i belles pel·lícules. I descobreixo perles com La venus rubia de J. Von Sternberg. El tema? D’ahir i d’avui. Les històries sempre es repeteixen. Aquesta, va d’una cantant de cabaret i alhora mater amatíssima (Marlene Dietrich en estat de gràcia) a qui les penúries econòmiques familiars l’aboquen a ser infidel per rescabalar diners. Amb penúries i sense penúries, la infidelitat estava cantada, em dic, amb un ull obert i l’altre tancat. ¿Com resistir-se quan l’amant és Cary Grant? Tot i que ho fa per tirar endavant la família, el marit banyut no s’ho acaba i la fa fora de casa. Fi? No, ara és quan de veritat comença la pel·li. Ella no es resigna a perdre el fill i lluita per la custòdia, fins el punt de segrestar-lo. Els sona?
Sortosament, malgrat les mil i una peripècies de la prota fugint amb el fill, la historia acaba bé i m’adormo amb un somriure beatífic. No sempre és així. Dia sí i altre també els mitjans de comunicació ens assabenten, traient rèdit morbós, de mares amb un instint maternal superlatiu segrestant fills en el millor dels casos (encara cueja el de la granadina Juana Rivas, obligada a entregar els nens al pare maltractador). D’altres, tenen una fi més cruenta, com el d’Ana Mª Baños, la jove mare almeriense que fa tres setmanes assassinava el seu fill de 7 anys en saber que havien atorgat la custòdia al pare... 
El cas m’ha commocionat. ¿Què hi ha de tèrbol darrera perquè una mare acabi matant un fill? ¿On queda l’instint protector? De moment, és secret del sumari. En tot cas, el fet em du a donar voltes a l’hiper-valorat instint maternal. ¿Com s’explica que en unes dones es manifesti i en d’altres no? Enfront les que defensen que és una poderosa força de la naturalesa que es transmet genèticament, m’inclino per les que argumenten que és una fal·làcia i un constructe social del patriarcat. Un càstig disfressat de regal que mitifica la maternitat, adjudicant-nos una saviesa ancestral per criar els fills i protegir-los. I que ens aboca a un malaltís sentiment de culpa quan no l’exercim...
Alliberades d’aquest instint com a essència de la feminitat, és més que qüestionable que sigui l’excés de zel maternal qui impulsa una mare a segrestar o assassinar el fill. O en tot cas un instint mal·leable, sotmès a tensions provocades pel masclisme. Sigui com sigui, ser mare no és fàcil. Requereix una forta inversió d’energia, temps i esforç. Lluny de l’instint maternal innat (miratge arrelat), a ser mare se n’aprèn amb l’experiència.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: