Lleida
10-19° C (pluja)
97% 26 km/h

23 octubre 2019

¿‘Maestros de la costura’ o descosits televisius?



“Es reconfortante saber que los muertos velan por nosotros” diu el modista Woodcock, protagonista del film El hilo invisible, tot referint-se a la mare morta a qui venera perquè li ha transmès el do que l’ha enlairat al cim de l’alta costura. Ja m’agradaria estar d’acord amb l’animisme reverencial de la seva frase. Malauradament, davant de segons quins esdeveniments (polítics sobretot) penso que Karl Marx l’encertava en dir que “la tradició de totes les persones mortes, pesa com un malson al cervell dels vius”. Però no vull ser esgarriacries. Al capdavall no és de política del que volia parlar, sinó de costura. Aparco el pessimisme i poso fil a l’agulla...
El hilo invisible ens convida a veure una d’aquelles pel·lícules com les d’abans, però feta ara, diu Marcel·lí Borrell en presentar-la al Matinals de Cinema de CaixaForum. Amb aquesta premissa, m’enfonso en la butaca i em deixo seduir pel classicisme estètic de la pel·li. Una obra pausada i reflexiva que ens situa davant l’abisme i la soledat de la creació, representada en el personatge Woodcok. Toca altres temes no menys abissals (les relacions de poder entre el modista, la seva amant i la germana), però els ulls se me’n van cap el minuciós retrat de l’elaboració dels vestits. “Un modista ha de ser un arquitecto por los planos, un escultor por las formas, pintor por los colores, músico por la armonía y filósofo en el sentido de la mesura”, li agradava repetir a Balenciaga que és en qui s’inspira Anderson, director del film. Atesa l’excel·lència de la pel·lícula en el fons i en les formes, ha fet seves les paraules del modista basc aplicant-les al cinema...
Qui també té a Balenciaga com a referent modèlic és el talent show de TVE Maestros de la costura. ¿Per compensar que, en pretendre apropar la societat al món de la moda, és regeix pels mateixos paràmetres que MasterXef? ¿A què respon sinó el perfil tragicòmic dels aspirants a costurers, escollits via càsting com els actors d’una sèrie tòpica de bons i dolents? Parafrasejant el que vaig dir en embastar “Estanislao, l’art vesteix les formes”, assolir un estil no es cosa d’un dia (ni de les setmanes que duri un programa). Comporta un treball d’investigació dels volums, de les formes, dels colors i els moviments. I esperit d’aventura. D’això semblen sobrats els concursants, però obliden que són carn de canó televisiva. Caldrà veure si sobreviuen. Si més no als finalistes els ve al rescat “Eometric”, mètode avantguardista de patronatge que s’ha tret del didal l’Estanislao, el “sastrecillo valiente” lleidatà.   



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: