Lleida
-1/12° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

20 novembre 2019

Malson d’una nit de Halloween



Com tota filla de veïna tinc les meves raons per pensar i actuar d’una determinada manera socialment i política. Ahir, nit de Halloween, però, servidora i les meves raons vam tenir un malson. ¿Fruit d’una nit impostada? Em trobava en una petita ciutat d’un petit país, i no precisament de conte, caminant nua (d’estereotips, malpensats!) pel mig del carrer.
De sobte, veig avançar cap a mi una turba de zombis, esgrimint estelades i esgargamellant-se amb proclames i cants patris, amb un torrat barretina calada i gest eunuc al capdavant. La meva tendència natural em duu a córrer en sentit contrari, atès que no pretenc representar a ningú que no sigui a mi mateixa, però la marabunta té copats els carrers. El malson va a pitjor: una colla de zombis barbamecs, fills de sa mare però desmadrats, enfundats en sinistres caputxes negres, calen focs arreu barrant-me el pas. Trasbalsada i amerada en suor, m’escapoleixo tirant-me de cap a Segre i nedant contracorrent, cosa que se’m dóna bé. Aleshores em desperto... 
Però el malson de la raó és insistent i retorna bon punt torno a tancar els ulls. Segueixo nedant riu amunt alhora que observo astorada com el torrat barretina calada que encapçala la mani, creixent-se en el seu paper de líder de pa sucat, obviant que només es un delegat reial en el país d’Ho Tornarem a Fer, i aplicant l’article 26 (aquell que diu que en un cas de compromís cal passar-se pels dallonses totes les lleis del país) segueix atiant focs, alhora que exigeix un bis a bis amb el primer ministre del regne. ¿Un bis a bis? ¿Tracte o truc? em dic, sense deixar de fer l’ànec. ¿Està oferint diàleg o coronant-se reietó vuitcentista? Ja és ben bé que el nom fa la cosa. S’ho ha cregut de bo de bo (és a dir, bobo) que és un president, perdó, un reietó, fifty-fifty. A tot això, turba i encaputxats erra que erra amb les seves proclames i la mala bava. Disfressar l’odi de patrioterisme és una gran troballa dels morts vivents exaltats. Com també el considerar-se víctimes dels malèvols veïns dels seu lil·liputienc regne.
El més terrorífic és que, en veure que nedo contracorrent, se’m llencen al coll devorant les meves viscerals raons en pro de les que ells esgrimeixen en ares d’un país que només existeix en la seva al·lucinació reescalfada a l’ast. Auxili! El meu regne per un helicòpter!!.. Així que ja em teniu Segre amunt en un malson de borratxera de ratafia inacabable. Quan crec que mai no podré deixar de nedar, decideixo obrir un ull. Torrat, turba i encaputxats seguien allí. Els somnis de la raó engendren monstres ceballuts.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: