Lleida
13-26° C (pluja)
97% 26 km/h

14 octubre 2019

‘Meme’ l’últim!



Els targarins estan imparables i tenen sentit del gol. Desprès del ressò als papers i els mitjans audiovisuals de la  Fira de Teatre de Tàrrega 2019, ara són els de l’associació Agrat, qui mouen fitxa. Sembla que l’èxit del Flèndit, la gimcana amorosa de les colles i el jovent targarí per riure, cridar i cantar, els queda curt i s’han empescat pel 10, 11 i 12 d’octubre el primer festival de l’humor que es realitza a les terres de Ponent. La parida està en el nom: “Lo Memefest”. Incloent en el títol el mot meme (plasmació, que esdevé viral, d’una opinió humorística sobre qualsevol cosa) i un taller de memes, entre les moltes activitats del festival, els d’Agrat saben el que es fan. Ells mateixos poden esdevenir virals, aconseguint un augment de la seva presència en les xarxes més que important. Al capdavall, ¿què pretén un meme sinó que donar gran visibilitat a la persona que l’elabora?... Compte, però, amb els memes. De meme a memo només hi va una lletra. Com deia Marx, el Groucho, “no riure’s de res és de rucs, riure’s de tot és d’estúpids”. Memes a banda, de la manera que està el pati sociopolític, benvinguts siguin els festivals d’humor i els humoristes. Només l’humor, el bon humor, mirall deformant de la societat, ens planta davant els nassos el drama de les estupideses de la humanitat. Malgrat que els conceptes d’humor i humorisme no sorgeixen fins el segle XIX, la comicitat ens ve d’antic i sobrevola fronteres nacionals i geogràfiques. I ara em poso estupenda: de l’Hermes mitològic als personatges de la comèdia d’Aristòfanes, dels heyokas, bojos sagrats dels indis americans Dakota, al nans de la cort de Moctezuma, dels clowns anglesos contemporanis de Shakespeare als bufons de les corts imperials xineses, egípcies o europees, de les bromes filosòfiques del sufí Nasrudín a la severa poètica dels pallassos russos, de la lucidesa dels humoristes gràfics o cinematogràfics als monologuistes actuals, totes les civilitzacions han tingut la necessitat de crear, protegir i respectar un éssers grotescs i irreverents que les ridiculitzin. O que perpetrin gags sobre la tragicomèdia de la vida...
Si bé els humoristes afavoreixen la catarsi col·lectiva, cada cop més m’agradaria dominar la rara habilitat de saber riure’m de mi mateixa. L’humor ben entès comença per un mateix, deia la dita (o era la caritat?). Sigui com sigui, atents a la benaurança d’un il·lustre desconegut, tot i que savi: “Benaurats els que es riuen de sí mateixos, perquè mai no els faltaran motius per riure i per celebrar, mal que els pesi, que si així són, així els van les coses”. Meme l’últim!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: