Lleida
6/23° C (sol)
97% 26 km/h

31 octubre 2020

M'ho passo amb Grant



Rebrots pandèmics, crisi política, econòmica, social, i ara la guinda del confinament frenant estampides psicòtiques a segones residències (vade retro les geriàtriques!), a platges tot a cent, a muntanyes sense eco i... Saben què? Em prenc un respir i trio passar-m’ho amb Grant. Sí, tal com sona i està escrit. Amb majúscula i “t” final. No són faltes d’ortografia. Al·ludeixo el muntar-m’ho amb l’actor més carismàtic del Hollywood Daurat: Archibald Alexander Leach, àlies Cary Grant...

I em marco una marató multiorgàsmica amb La fiera de mi niña i Luna nueva. Tan aviat sóc Katharine Hepburn com Rosalind Russell, això sí, a lo Rubens. I com que el cos em demana més, li dono un bon repàs a la seva biografia. Em quedo amb la Mae West, que buscava un actor  ben dotat per Lady Lou, nacida para pecar. Impressionada per l’espaterrant perxa del Cary Grant, exhala: “Si a més parla, el contracto”. I no només parlava el noiàs, sinó que reblava el clau amb l’afrodisíac accent anglès del Bristol canalla on va veure la llum.

A partir de la West, la popularitat també es dispara. El proclamen rei de la comèdia romàntica. Grant combina amb inimitable picardia les dots de galant sibarita amb el pallasso de vodevil dels seus orígens. Actua tan tranquil que fins sedueix girat d’esquena.

Mai no he vist cap altre actor que fes un art del passejar-se per l’escena amb les mans a la butxaca dels pantalons. ¡I les senyores desitjant esdevenir butxaca! Per la seva banda, en ser preguntats quin tipus d’home els agradaria ser, els senyors del moment ho tenien clar: Cary Grant. ¡Fins i tot ell també volia ser Cary Grant! Com ho esperaven les cinc dones, cinc, que el van portar a l’altar... 

Per no encasellar-se experimentava amb melodrames com Algo para recordar i Serenata nostàlgica. Alfred Hitchcock va saber mostrar la cara oculta, enigmàtica i ambigua, d’un gentleman perillosíssim. Sospecha, Encadenados i Con la muerte en los talones ho certifiquen.

A propòsit d’aquest darrer, on un impassible Cary Grant sobreviu a una situació kafkiana, pregunto: ¿com s’ho manegaria per escapar del coronavirus? La resposta potser estaria en el títol original del film: North by Nortwest (Nord per Nord-oest, en traducció literal). O sigui, campi qui pugui. Altrament dit: ningú no en té ni puta idea del que està passant. Com Cary Grant al llarg de la pel·li. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: