Lleida
18-24° C (pluja)
97% 26 km/h

20 agost 2019

Per Carnaval tot s’hi val. Sí o sí



L’alcaldessa de Tàrrega, la convergent Rosa Maria Perelló i Escoda (Tàrrega, 1959) havia decidit esgrimir les tisores de la Censura, carregant-se el Carnaval 2018 de la vila perquè segons denuncia el comunicat municipal, “No podem avalar ni destinar diners públics a la publicació d’un fulletó que banalitza la figura de la dona i el cos femení. El llenguatge usat en el programa propicia el tracte del cos de les dones com a objectes sexuals i pot donar peu a males interpretacions sobre què és la llibertat sexual i l’empoderament femení”. ¡Uf i rebuf! M’he apressat a visionar el masclista fulletó amb ganes de sucar-hi pa i orgasmes: veig una monja preconciliar que, possessa, exclama amb les dues mans a la boca vaginal, Recuperemlafe. 
Clitorisme, la nova religió. ¿Més religions? Besllumo l’erotisme subtil sota els enagos de la monja que igual té encastada allí una joguina clitoriana. ¡Bravo per la dissenyadora del cartell!
Recuperada de la sacsejada libidinosa d’anar per Targa (Agrat?) i després d’uns quants txupitos d’Aigua del Carmen, torno en mi de mi. 
Poso mà al costumari Joan Amades per comprovar si el Carnaval és l’època de l’any on la pagesia i la menestralia poden ser destraleres. ¿Peti qui peti? Segons l’acreditat folklorista, per Carnaval tot s’hi val. Fins posar a parir la mare que et va parir. Els nostres ancestres sabien que convé donar sortida a les males bilis que senyoregen els budells cecs. 
Per cert, Rosa Maria Perelló i Escoda, l’alcaldessa targarina devota en castrar iniciatives ciutadanes per ser més papista que la monja de Calcuta, ha reconsiderat la cosa atès que tot déu, fins l’Institut Català de la Dona, s’ha carregat els prejudicis. No puc deixar de pensar que Tàrrega galleja de ser la Capital Europea del Teatre de Carrer. A hores d’ara, el carrer, com deia el franquista Fraga Iribarne, ¿segueix sent teu Rosa Maria Perelló i Escoda?
En el fons, la qüestió de gènere molesta. A la puritana i femenina alcaldessa li fastigueja que les dones, en estricta paritat democràtica, poguéssim ser tan grolleres, o més, que els matalots de la tribu. No s’hi val, alcaldessa convergent i potser inconvenient, a tancar els ulls davant la irrupció de sentiments amb ganes de desactivar inèrcies. Tot aquest rotllo, senyores i senyors, es clarifica en un discret i sintètic interrogant definitiu: ¿la censura protegeix l’Individu de la Societat, o la Societat es protegeix de l’Individu?... 
Mentrestant, a Tàrrega volien tallar, castrar i abominar d’allò que sempre ha prenyat el Carnaval: les convencions políticament incorrectes. Per tant, Visca el Llibertinatge Clitorià! 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: