Lleida
5/13° C (boira i sol)
97% 26 km/h

9 desembre 2019

‘Quàntica’, hi ha altres mons però són aquí



Què és l’art? Què és la ciència? Què és el saber? Quin és el límit del coneixement? Podem descriure la realitat? Quina informació tenim de la naturalesa? Coneixem les lleis de l’univers? És la mecànica quàntica una teoria tancada? Existeix l’atzar? No, no m’he aixecat metafísica. Però he intuït que fliparé en posar els peus a l’antesala, una mena de cambra fosca gairebé interestel·lar, de l’exposició Quàntica, a la cerca de l’invisible al Centre de Ciències Contemporani de Barcelona, que planteja aquestes preguntes a mode de preàmbul del que trobaré en endinsar-m’hi...
Aplicant els consells de José Ignacio Latorre, físic reconegut en el camp de la física quàntica i assessor de l’exposició, provo a despullar-me de la lògica, del sentit del temps i dels prejudicis acumulats durant anys de formació convencional per resseguir els diversos espais dedicats a aspectes rellevants de la mecànica quàntica i la realitat microscòpica que intenta descriure. Els itineraris científics alternen amb els artístics amb obres de deu artistes residents al CERN (laboratori europeu de física de partícules) que, lluny de museïtzar els experiments de què han estat testimonis durant la seva residència, juguen a l’especulació i a aprofundir en la part filosòfica que emana dels avenços científics...   Aquestes propostes conjuntes de científics pioners amb imaginació  artística i d’artistes amb voluntat d’aprofundir en teories científiques innovadores, aconsegueixen uns resultats sorprenents, ratllant la màgia, que commocionen els cinc sentits dels visitants tot transportant-nos a mons paral·lels, provant de fer visible allò invisible ratificant el que apuntava el surrealista Paul Éluard: “hi ha altres mons, però són aquí”...
Surto tant o més al·lucinada del que havia intuït en llegir les preguntes de la cambra de descompressió inicial que m’obligaven a replantejar la mirada sobre el món que ens envolta. Però, a banda de les estimulants sensacions físiques i psíquiques que l’exposició m’ha provocat i tot i sabent que la mecànica quàntica dóna comoditat a les nostres vides (làsers, chips d’ordinadors, ressonàncies magnètiques, GPS, veure pel·lis en DVD...), per molt que m’entesto en pentinar el gat quàntic qual Alícia en Terra de Meravelles, aquest se m’escola deixant-me palplantada amb la pinta a la mà. La reflexió de Niels Bohr escrita en una de les parets de l’exposició em ve al rescat: “Si la mecànica quàntica no et deixa completament confós, és que no l’entens”. Uf! Me’n vaig alleujada, però amb l’actitud de dubtar sistemàticament de tot reforçada.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: