Lleida
6/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

25 octubre 2020

Qué será, será...



Qué será, será, li cantava Doris Day al seu fill en moments crucials del film ‘El hombre que sabía demasiado’ d’Alfred Hitchcock. La cançó, guanyadora d’un Oscar l’any 1957, es va convertir ràpidament en fenomen mundial i sinònim  de positivisme, probablement degut a l’enganxós de la melodia i la veu angelical de la Day. Tafanejant una mica, però, he trobat que el seu origen i significat evoca una situació totalment contraria.

El Qué será, será, és una versió de la frase italiana Che sera, sera, que es troba en l’obra teatral ‘Doctor Faustus’, del dramaturg britànic Christopher Marlowe; i que s’utilitzava a Anglaterra al menys des de la se

gona meitat del segle XVI. El seu missatge qüestionava la capacitat de l’ésser humà per controlar el seu destí. Això és el que Hitchcock pretenia en encomanar a Jay Livingston que composés la cançó que canta Doris Day perquè anava a pèl per la pel·lícula. La intenció de les estrofes era assumir que ningú no pot conèixer amb seguretat el què passarà en un futur...

Ara que la pandèmia ha vingut a sumar-se a les incerteses sobre el què ens espera que ja ens provocaven el canvi climàtic i la intel·ligència artificial, em sorprenc sovint taral·lejant el qué será, será/ lo que sea será será de la pel·li.

Lluny, però, de mantenir-me passivament a l’expectativa, provo a controlar l’ansietat d’aquests dies de confinament rellegint llibres que m’havia empassat abans que tot això comencés.

Seguiré vivint en la incertesa, però l’autoritat dels experts (i no m’estic referint als experts fantasmes de la Moncloa), m’aporta una mica de llum per entendre el què ha passat, perquè som on som i, malgrat la cançó, per on poden anar els trets del futur en aquest món globalitzat.

Si estan interessats, prenguin nota plis: ‘La nueva edad oscura’ de James Bridle, ‘21 lliçons per al segle XXI’ de Yuval Noah Harari i ‘Hablar con extraños’ de Malcolm Gladwell. A banda d’aquests cracks foranis de la reflexió crítica, també he repescat els autòctons: ‘Todo lo que era sólido’de Antonio Muñoz Molina i ‘Bárbaros (ensayos)’ de Jordi Soler... 

Si les seves teories l’encerten o no, ja es veurà. En tot cas, obren un debat necessari enllà de la solidaritat dels balcons. Com diu recentment el filòsof basc Txetxu Ausin: “Vivíamos en una burbuja de hiperseguridad que el virus pinchó”. Així doncs: qué será será, lo que sea será será. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: