Lleida
19-32° C (núvols)
97% 26 km/h

18 agost 2019

Recargolaments lingüístics, ¿ha tocat sostre l’Aplec?



Les festes com l’Aplec del Caragol són una passada... si passes d’elles. És deliciós saber que la gent xala d’allò més i encara més deliciós no ser-hi present. Res és més plaent que adonar-te que mentre tothom es desenfrena controladament (?) que diu Ferran Pérdrix, president de la FECOLL, és a dir: fa el boig, s’esgargamella, canta, balla i s’empitofa tot cruspint-se tones i tones de llimacs amb closca, tu raus tranquil·lament i espatarrada al sofà assaborint un bon cava en relaxant silenci. Ja ho diu la dita, cal l’existència de multituds desenfrenades per saber-te assossegada solitària. A propòsit de l’Aplec em va sorprendre que l’endemà de celebrar-se, Ferran Pérdrix, cofoi pels resultats, avancés la voluntat d’obrir la festa al gran públic. ¿Ho vaig llegir bé? Per sortir de dubtes tiro d’hemeroteca: el titular de la pàgina tres de l’altre diari local (03/06/2019) on es fa balanç de l’Aplec d’enguany, diu textualment: “L’Aplec acomiada un nou any de rècord amb l’objectiu d’obrir-se més al gran públic”...
Segueixo perplexa: ¿el gran públic no són els milers de penyistes controladament desenfrenats que puntualment acudeixen a la cita?  Un cop més el proverbi llatí es ratifica “Duo si idem dicunt, non est idem”. Si dos diuen el mateix, doncs no és el mateix. Perquè, una de dues, o l’Aplec ha tocat sostre o de les paraules de Pérdrix he de deduir que les penyes són l’elit i la resta el gran públic. La cosa em recorda allò que es preguntava Azorín a Las confesiones de un pequeño filósofo respecte el títol del llibre Tablas de logaritmos vulgares: “Esto de vulgares me choca extraordinariamente: ¿Por qué son vulgares estos pobres logaritmos? ¿Cuales son los selectos y por qué no los tengo yo para verlos”. Ja ho veus Marisa, si mai ets temptada d’acudir a l’Aplec hi entraràs com a component del gran públic, no com a selecta elit... 
El meus dubtes al respecte no s’acaben. Aquest cop són existencials i potser  provocats per l’edat: arribat el cas que m’atansés a l’Aplec, que mai no es pot dir que aquests caragols no els tastaràs, en qualitat de què ho faria ¿com gran públic o com públic gran? Disculpin els recargolaments, mai millor dit, lingüístics, però això de batallar amb les paraules m’excita. És amb elles que pensem alhora que ens pensen i ens viuen la vida. També ens delaten. Abundo en el tema que m’ha dut fins aquí: ¿gran públic, senyor Pérdrix? ¿L’eufòria que l’ha fet enlairar-se alhora li ha descobert que ja han tocat sostre? Poc s’ho pensava vostè que de les seves ufanoses paraules en faria un article.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: