Lleida
2/12° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

18 novembre 2019

Retrotopia nadalenca



He tingut una retrotopia nadalenca. Me l’ha provocada el magnífic arbre de Nadal que la Paeria ha instal·lat a la seva plaça. No s’espantin, una retrotopia no és cap malaltia, sinó “una utopia que es projecta en un passat idealitzat” (Zygmunt Baumant, dixit). És a dir: considerar que tot el que hi havia abans era millor. Els nadals de la infantesa, per exemple, que tinc tendència a idealitzar. Que m’he posat nostàlgica, vaja. I és que, lluny de les gèlides leds que il·luminen la resta dels carrers, la càlides llums de l’arbre i de les garlandes de la façana de l’Ajuntament, m’han transportat a les nits nadalenques vora el foc i el betlem de cartró pedra quan pentinava trenes allà a La Seu d’Urgell. Ves per on, aquesta vegada, i sense que serveixi de precedent, he de felicitar al senyor alcalde per l’acurada posada en escena: els meus Nadals del segle XX i aquest del XXI agermanats...
Tot mirant l’avet penso que, la meva, és una retrotopia inofensiva. Moltes altres retrotopies que també senyoregen places i carrers, no són tan innòcues. He dit que no eren una malaltia. Doncs rectifico. Sí que ho són. I víriques. S’encomanen com la pesta. Refugiar-se en la fascinació per la Història idealitzada per exemple, i voler recuperar-la, pot resultar nefast. Els catalans ho estem patint. Només cal tenir present els enfrontaments entre les dues faccions ultradretanes, de colors diferents això sí, pels carrers de Girona l’altra setmana on els Mossos d’Esquadra, que havien de reconduir a l’ordre, van sortir malparats. O malparits segons el president Torra...
Viure instal·lats en una retrotopia comporta una credulitat voluntària. És a dir, estar disposats a creure o a fer veure que creiem el que més ens convé a cada moment deixant, de tan savis com som, l’esperit crític al calaix. D’això la filòsofa Marina Garcés en diu analfabetisme il·lustrat. Així, els manaires de torn ens la colen doblada. Per satisfer les nostàlgies pàtries se’ns ofereixen tota mena de gadgets: sigles; senyeres i banderes multicolors;  líders de pa sucat amb oli i discursos a la carta; i, sobretot, tecnologies vàries que ens mantenen distrets. “Un món smart, segueix dient Marina Garcés, per a uns ciutadans irremeiablement idiotes”. Per sortir-nos-en, aquesta filòsofa barcelonina proposa pensar en una nova Il·lustració Radical, reprendre el combat contra la credulitat i afirmar la llibertat i dignitat de l’experiència humana, capaç d’aprendre i pensar per si mateixa. En el seu moment, aquest combat va ser revolucionari. Ara és necessari. Caram, em dic, el que pot donar de sí contemplar un arbre nadalenc comme il faut. Bon Nadal!!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: