Lleida
8/22° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

8 abril 2020

Terror global lícit? Histèria sol·lícita!



Des que el món és món, sobre el teló de fons de les pors quotidianes es projecten episodis de pànic col·lectiu. O quan l’epidèmia ens amenaça. La por és prou natural, inherent a l’experiència humana que, sovint, superem. Estem embarcats en un diàleg permanent amb la por, que ni el Sánchez amb els indepes. La necessitat de seguretat és la base de la nostra afectivitat i moral. D’aquí Hansel, Gretel i la bruixa dels contes nocturns. La por ens empeny a assolir seguretats.

Sense la por, cap espècie hauria sobreviscut. Però si sobrepassem la dosis, esdevé patològica i noqueja. Simenon, magistral autor de novel·la policíaca, que de pors en sabia un niu, sentencia: “La por és un enemic més perillós que tots els altres”...  

Quan la por és col·lectiva pot dur a comportaments aberrants: les relacions humanes resten totalment alterades. Precisament en moments en que la necessitat dels altres es torna més urgent.

En el seu assaig sobre El miedo en occidente, Jean Delumeau adverteix, “En la Edad Media y el Renacimiento, cuando las pestes asolaban Europa, la identificación y estigmatización de los culpables en una sociedad azotada por los contagios era la norma. Cualquiera podía ser el causante y la caza de brujas escapaba a todo control”. Avui, l’acusació i el rebuig social contra els xinesos pel coronavirus, és anàloga a la d’aquells empestats i leprosos.

La por és més temible que el coronavirus. Per cert, és la que pateixen els Rufians i altres republicans quan diuen que no tenen rei. El que tenen no és coronavirus, sinó el virus de la corona, no?..

Organitzacions sanitàries i mitjans de comunicació juguen un paper decisiu en la contaminació i control d’aquesta histèria col·lectiva. La informació és necessària. Però, ¿es pot bufar i xuclar alhora? L’excés d’informació produeix un efecte acumulatiu que alarma la població.

Les conseqüències són evidents: vols internacionals suspesos, emigrants xinesos en quarantena voluntària per salvar els seus negocis. A l’Espanya del Pedro i el Pablo s’ha cancel·lat el Mobile World Congress. Calia? Potser sí, potser no. Una cosa va a missa: superada la crisi epidèmica, perquè la superarem, faltaria més!, passaran anys i panys a que els occidentals posem el peus a la Xina. El mal ja està fet. O no. ¿I si tot és una pèrfida conxorxa del pato Donald Trump?  



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: