Lleida
16 / 36° C (sol)
97% 26 km/h

19 juny 2019

Thule, altre cop



En la meva època de lectora de tebeos estava totalment penjada del Capitán Trueno, però, amb qui m’identificava era amb la seva dama: Sigrid, l’espatarrant rossa nòrdica (jo, que sóc morena i llatina), reina de l’illa de Thule (allà on el món s’acaba) que ella governava amb encert i sense necessitat de la presència masculina, trencant estereotips. No van ser els únics. Sigrid no era la típica dama que pacientment esperava a la finestra del castell el retorn del guerrer, sinó que l’acompanyava quan s’avorria compartint les seves aventures i fins, de vegades, li treia els cataplins del foc per tornar-se’n a Thule a atendre les responsabilitats del govern. El més trencador tu, és que ella i el Capitán Trueno estaven junts sense casar-se. Cadascú a casa seva i Odin en la de tots, quan convenia. Eren considerats com un matrimoni (parella de fet?, companys?). Aleshores encara no me n’adonava de l’essència feminista de la Sigrid. Vivia les seves aventures i prou. Però ves a saber quin pòsit em va deixar aquesta culta i intrèpida vikinga enfront els homes. A mi i a totes aquelles nenes que ens deixàvem seduir per ella i no per la melindrosa Florita... La proesa de News Horizons, nau de la NASA, sobrevolant aquest 1 de gener el cos més distant de l’univers, tot just un punt de llum batejat com Última Thule, m’ha retornat a la Thule dels meus somnis humits travessant les aigües de l’Atlàntic Nord, a bord de les naus vikingues de la Sigrid, a la recerca dels paisatges gèlids de la llunyana illa que marcava el final del món conegut. No és la primera vegada que la NASA posa mà a la mitologia nòrdica. Allà pels 70’s, Viking era la sonda enviada a Mart per explorar les condicions atmosfèriques, el seu sòl i el medi biològic, com a pas previ per a una colonització del Planeta Vermell... 
El nom a més de vero és ben trovato. Els víkings (els que van d’expedició segons l’etimologia) com exemplificava la Sigrid, lluny de ser el poble salvatge i primitiu, de guerrers ferotges amb testes coronades per cascs banyuts, a què ens té acostumats el cinema, van ser grans viatgers del mar i coneixedors dels terrenys més difícils. Hi acudien i els colonitzaven impulsats per una climatologia adversa, unes terres infèrtils, la superpoblació i les guerres internes entre les tribus. ¿Els sona tot plegat? Com sempre, la història es repeteix. Aquests són el motius que impulsen els terrícoles a colonitzar territoris galàctics. S’hi afegeix la catàstrofe ecològica que se’ns ve a sobre. ¡Thule, l’últim!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: