Lleida
8 / 26° C (sol)
97% 26 km/h

21 maig 2019

Un mal doblatge



Escoltar els diàlegs originals d’una pel·lícula passada pel sedàs del doblatge en una altra llengua és una aberració. Artística i democràtica. Sí. Aberració artística perquè un actor, una actriu, interpreta el personatge a partir de com aquest parla. Aberració democràtica perquè en tot doblatge s’escola la tergiversació del diàleg original (traduir és trair). Una censura que, diuen, es va inventar el feixista Mussolini allà pel 1941, i que el seu col·lega Franco va imposar tot seguit. Semblant impostura verbal engendra incestos celebres com quan a Mogambo a un matrimoni formal (la gèlida Grace Kelly i l’insípid Donald Sinden), el doblatge els converteix en germans! Semblants estupideses històriques, els més joves de la tribu (tot i que estudiïn anglès matí, tarda i nit) mai no les grataran...
Escric aquest article conscient que predico en el desert. Doncs sí. Tot i que hauríem d’admetre que es molt diferent escoltar el treballat rol de Colin Firth a The King’s Speech (El discurso del rey) i el sapastre doblatge a què l’han condemnat. Almenys aquest cop el títol espanyol de la pel·lícula respecta l’original. Perquè aquesta és l’altra qüestió, gairebé d’EGB: ¿algú es planteja preguntar sobre la diferència entre el títol original i el títol en espanyol? Es dona per fet que el qui ven el producte controla els consumidors ¿Doblar és doblegar-se als interessos espuris, comercials? El debat resta obert: ¿doblatge sí o doblatge no?...
Mentrestant això no es decideix, remataré l’article amb un altre exemple de mal doblatge. L’escenificat i verbalitzat per Quim Torra (actor matusser) aquest dilluns al Parlament. Com a president interposat feia doblet: no només doblava la figura del Fuigdemont, sinó també el seu discurs. Però si l’objectiu del doblatge és que soni natural, que es noti el menys possible que és un doblatge, l’actuació de Torra va ser pèssima en no interpretar de manera correcta l’original. Li va fallar la sincronia i es va allunyar de la naturalitat. En perdre espontaneïtat, només va aconseguir l’efecte contrari del que volia: crear la il·lusió que el que deia era real. Per molt que el seu sòsia el recolzés des de Bèlgica, sota la premissa que els catalans (?) estem perdent la paciència davant la flegma de Moncloa, Torra la va errar. ¿Donava per fet allò que els deia més amunt quant a creure que qui ven el producte controla els consumidors? L’ultimàtum no va colar ni tan sols entre els companys de viatge, Rufián es desmarcava del seu discurs i Sergi Sabrià, president d’ERC, criticava la sobreactuació de Torra: “Menys gesticulació i més estratègia, prometre dreceres és vendre fum”. Vostè mateix o mateixa.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: