Lleida
6/12° C (pluja)
97% 26 km/h

12 desembre 2019

¿Canvi o recanvi, Pueyo?



Amb el Pueyo tenim coneixença d’anys i panys. Encara el veig amb les espardenyes de ballar sardanes sota el braç a l’Escola Espiga. Anava de monitor. Atès que la sardana és qüestió de contar i calcular, ara passos curts ara passos llargs, en Miquel ha anat escalant posicions polítiques al compàs del Per tu ploro. Si tot surt com està pactat, demà el monitor de sardanes serà investit Paer en Cap de la Ciutat de Lleida. Enhorabona. A les darreres setmanes, Pueyo ha dit i repetit que vol ser l’alcalde de tota la ciutadania. ¿Dels que no som independentistes, també?...
No et facis massa il·lusions Marisa. Tanmateix, Pueyo no se n’ha estat d’afirmar que “l’espai públic no és ni ha de ser neutre”. Lo qualo? Ja veig de color groc el riu, el cel, les façanes de l’Ajuntament i fins els passos zebra i un monumental llaç groc a la punta del campanar de la Seu Vella! En la seva escalada, el sobri, senzill i accessible alcalde Pueyo demostra estar zero en matemàtiques: “Hi ha un 80% que estaria d’acord en que no hi ha d’haver presos polítics ni exiliats, i que la república té més suport que l’espai monàrquic” (LaMAÑANA, 27/5/19). Miquel, Miquel, no siguis Pinotxo. En fas sortir la mestreta i t’hauré d’estirar les orelles. D’on has tret aquest 80%? Els tres partits nacionalistes just si sumeu un 28’91% del cens electoral, on només van votar el 60’66% de la ciutadania lleidatana. Humilitat, no siguis trapella, Pueyo. Per uns escarransits 81 vots ets la llista més votada i això, segons Fèlix Larrosa, perquè uns seus amics sociates es van despistar i se’n van anar a una mariscada a Cambrils amb digestió pesant, que si no...
Segons la propaganda republicana, demà s’inaugura una època nova a la ciutat. ¡Fanfàrries amb tenores i gralles refilant, balls de bastons baronívols, castellers 10 amb folre estelat, esbarts dansaires de punxa i taló, gegants amb barretines calades i falçs, cristians fent fora els moros, l’orfeó lleidatà cantant “Els segadors” versió pop a lo Freddie Mercury, i és clar, en Miquel Pueyo ballant “La Santa Espina” de la mà amb Toni Postius i Talamonte fent d’anxaneta...
Ara em poso lírica, èpica. No podem consentir que les passions destrueixin el somnis. ¿I que fan els optimistes per tirar endavant? Posar-se a xiular i enllestir una ciutat més neta i polida, més culta i cosmopolita, més ambiciosa i rutilant. Donar el salt de poble gran a ciutat que ofereix als seus ciutadans la llibertat de ser el que volen ser. I una cosa, si comparem els programes d’ERC i PSC gairebé s’assemblen com dues gotes d’aigua. ¿Canvi o recanvi, Pueyo?



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: