Lleida
18/32° C (sol)
97% 26 km/h

12 agost 2020

El Pueyo, un EduardoManostijeras...



M’he pres unes quantes setmanetes de descans municipalista. En rigorosa dieta de llibres rics en proteïnes per a periodistes culturals, de pel·lis amb pedigrí melodramàtic per a espectadores ultrasensibles, d’exposicions futuristes per un món millor d’aquí 100 anys quan tots estarem més pelats que la tresoreria de Can Pueyo. Vaja, que ja estic entrant en matèria abans d’hora. Vull dir de paràgraf...

També m’he passejat pels carrers, avingudes i places d’aquesta ciutat provinciana que no provincial. En algunes cruïlles he llegit enmig la calçada (amb el corresponent groc merda d’oca) no sé què d’una distòpica república catalana.

El Pueyo ja va avisar: els carrers són seus. És a dir, d’oca a oca i tiro perquè em rota. Mentrestant, el veïnat està que trina per les sumptuoses brutícies, clots abissals, passos zebra deslluïts i il·luminacions a les palpentes. No havíem quedat que els carrers són seus, senyor alcalde?...

Amb tot, això no és el més galdós. La cosa cultural i folklòrica va de raspa d’arengada. Els Moros i Cristians aquest any aniran a pèl o amb fulla de palmera i de parra, els de l’Aplec del Caragol hauran de menjar closques o llimacs.

Aquí el regidor de Cultura Popular i Tra(d)icions, el tal Amor, els ha fet el salt retallant calerons. Per la seva panda, el regidor d’Alta Cultura, el tal Rutllant, rutlla a pas de tartana: al Museu Morera se’l mengen els cucs (i no pas de la seda, sinó de la tinya), al Teatre de la Llotja li han tallat el cap al director. Per no ser menys, el regidor d’Urbanisme, el tal Postius, avisa que les Basses d’Alpicat a ell li repampimflen, són d’Alpicat, no?...

Descomptat i desbatut, l’Ajuntament Popular esdevé Impopular. I l’alcalde Pueyo, tot un miquel. Millor dit, un EduardoManostijeras a lo Tim Burton. Un artista de les tisores pressupostàries. No és estrany que hagi perdut el tren AVLO.

I si Barcelona és Cap i Casal de Catalunya, Lleida és la capital de la Terra Ferma, per tant el president Sánchez subvencionador del prucés indepe, hauria d’afluixar la mosca com ha fet amb la Colau. Sinó reviscolarem l’Indíbil i el Mandoni, que sense la falcata i tot, són capaços de descavalcar de la poltrona al Sánchez. ¿O no, portaveu d’ERC Marta Vilalta? O bé, posats a retallar, ¿què tal, EduardoManostijeras ilergeta, si retallem assessors i càrrecs de confiança esplèndidament remunerats?



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: