Lleida
7/18° C (pluja)
97% 26 km/h

13 desembre 2019

Les botigues històriques baixen la persiana



“A Lleida el centre és el comerç”, deia l’exalcalde Àngel Ros, i reblava el clau: “Vagis on vagis el comerç està en marxa”. ¿Ho subscriuria avui, el flamant alcalde Fèlix Larrosa? ¿El comerç està en marxa o està marxant? De ser així: ¿quin tipus de comerç? De sempre havia sentit a dir que Lleida és una ciutat de pagesos i botiguers, i sobreentenia que els tals eren autòctons. De proximitat, en diuen ara. Però, pel que sembla, darrerament molts botiguers lleidatans fan figa. Llegeixo que les perfumeries de la cadena local “La Primavera” tanquen al públic per la caiguda de les vendes després de 73 anys. Que la històrica pastisseria “Prats” també tancarà les portes amb 112 anys d’activitat ininterrompuda, degut al que ells anomenen eufemísticament un procés d’evolució natural. Allà dies ho feia “Casa Guasch”, l’emblemàtica botiga de disfresses i vestuari per a la dansa. I la cosa no s’atura aquí perquè la llista de botigues de tota la vida que s’han vist condemnades a baixar la persiana és llarga, i sospito que no només per la caiguda dels consum, l’empenta creixent de les franquícies, o per la falta de relleu generacional. La reforma de la Llei de l’Arrendament Urbà i la reestructuració viària, també hi tenen molt a veure, no?... Sense ànim de posar-me nostàlgica, no puc ignorar que el tancament de les botigues històriques que configuraven els barris lleidatans trenca els meus paisatges urbans, interioritzats des que era una cria. Al capdavall aquests comerços són memòria de la ciutat i per això els  valorava, amén de la qualitat dels seus productes i del tracte personalitzat. Si Lleida, enfront a Barcelona, Girona o Tarragona, s’ha deixat malmetre el casc antic, ¿què ens espera ara amb tant de tancament de botigues singulars? ¿Anirem a pitjor? ¿A qui li pot agradar una ciutat sense caràcter, uniformada per les franquícies de perfumeria, de roba i de queviures, pels  basars xinesos, o per les entitats bancàries?   En declaracions a La Vanguardia (03/09/2018) l’alcalde Fèlix Larrosa, fill de botiguers històrics i regidor d’Urbanisme, que es vanta de ser un home del carrer que coneix la ciutat, va dir que “el focus s’ha de centrar en la dinamització del teixit comercial que faci compatible les zones crítiques amb els nous models comercials i hàbits de consum”. ¿Lo qualo? ¿Està afavorint les franquícies? Alcalde Larrosa: si invocant el déu Hermes, deïtat grega que vetlla pels mercats de la polis, no té previstes mesures de protecció per salvar el petit comerç i contrarestar la uniformitat arquitectònica,  provocarà el cant del Cisne. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: