Lleida
6/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

25 octubre 2020

Elogi de la mentida i altres veritats...



Amb la seva llegendària mala bava, el dramaturg noruec Henrik Ibsen (sí, sí, el conreador de drames més o menys feministes com “Casa de nines” i “Hedda Gabler”) anava al gra sense la palla (mental) etzibant “No quitéis la mentira al hombre, que no sabría vivir sin ella”. Cal suposar que quan diu home es refereix, en llenguatge patriarcal, a l’espècie humana in extenso. O no. ¿Existeix una mentalitat lingüística femenina?

Possiblement les dones no parlem llenguatges diferents, però sí que tenim unes diferències clares a l’usar el llenguatge, no sempre coincident amb el d’ells. Per tant, ¿menteixen menys les dones que els homes? De moment, recordem aquell acudit que es conten les noietes de quinze anys: -¿Què fan uns tios si se’ls tanca en una habitació? –Es peguen. -¿Què fan unes ties si se les tanca en una habitació? –Xerren. És a dir, ens contem imaginatives confidències...

Al que anava. Estic totalment d’acord amb el dramaturg noruec. Sort en tenim de la mentida. És una de les columnes fonamentals de la nostra civilitzada societat. Els cínics de l’antiga Grècia van deixar dit que la paraula es va inventar per poder mentir. És una altra de les raons que ens diferencien de les bestioles.

Pobres. Atès que no saben parlar, no saben mentir. ¿Què seria de la tendra innocència infantil sense els Reixos Mags, fer cagar el tió i el Pare Noel? Il·lusions vitals. ¿Què seria de la messiànica democràcia sense la creença en la bona fe dels polítics i la indiscutible eficàcia plebiscitària de les eleccions? Il·lusions infantils.

¿Què seria de l’emoció intensa de les històries que ens narren el teatre, el cinema, les sèries televisives? Il·lusions tòpiques. Mentides que sovint diuen veritats. ¿Recorden aquella rància pel·lícula intitulada “De ilusión también se vive”?..

Parlant de pel·lis, un monument a la mentida vestida de western és “Johnny Guitar”, quan el pistoler Johnny-Sterling Hayden li demana a la Vienna-Joan Crawford, “Digues que m’estimes encara que sigui mentida”. Orgasme pur! El fotut del cas és que tota mentida suposa un saber i, si més no, la idea de veritat. Paraula escolta. En els mentiders temps que patim, i patirem, s’esdevé profilàctic llegir l’aguda sàtira “El arte de la mentira  política” atribuïda al sarcàstic capellà irlandès Jonathan Swift. ¿D’on va treure Swift la veritat de la mentida? Secret de confessió.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: