Lleida
11-24° C (pluja)
97% 26 km/h

19 octubre 2019

“Allí em trobareu”, deia Teresa Pàmies



Gràcies al jutge Llarena, Fuigdemont, si no torna, esdevindrà un catalanet Juan sin Tierra. Però ell no ho veu així. S’aferra a la realitat que s’inventa enfront a la realitat jurídica. Diuen les llegendes, que els països d’Utopia es troben en una illa. L’illa es percebuda com un no-lloc. Molts es perden en el seu intent per trobar-la. De ser així, servidora facilitaria les coses als indepes: els regalaria un xerrac i que aboquessin la catalana terra al mar. ¿Al mar? Però, què dius Marisa, si tu també has nascut aquí! Hi vius! Uf! També és veritat...
Bé. Malgrat que de l’abundància del cor en parla la boca, retiro la proposta. Oblidem-nos del xerrac. Millor ofegar-los a whats, twits, mails o ruixar-los directament amb butlletes impreses que continguin les paraules d’una balaguerina de provada catalanitat oberta de mires: Teresa Pàmies (Premi Josep Pla, Creu de Sant Jordi, Medalla d’Or al Mèrit Artístic i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que compaginava la publicació de novel·les i assajos amb escrits a Serra d’Or i Oriflama). En tornar de l’exili provocat per la seva militància d’esquerres durant la Guerra Civil, va envoltar-se de gent apassionada i neguitosa, com ella, que li permetien seguir anant a l’encontre d’aventures socials i polítiques. Viatgera incansable, es dedicà a recuperar el temps perdut a la guerra recorrent territoris inexplorats d’Espanya. Experiència recollida en el llibre Allí em trobareu (Destino, 2002).
Allí em trobareu exposa reflexions allunyades dels tòpics independentistes: “En tornar de l’exili, encara em calgué esperar uns quants anys per a complir el meu desig de conèixer la meva terra, que no és únicament Catalunya, on vaig néixer, sinó també Espanya, amb la seva enriquidora diversitat”. I es lamenta de l’estretor de mires dels nacionalismes, atiats per polítics maldestres i manipuladors: “Em va deprimir constatar que avui, encara avui, hi ha gent capaç de sembrar odis sense altre fonament que el falsejament de la Història en les nostres comunitats incultes”...
Què ens diria la Pàmies avui? Probablement, contra el seu esperit lluitador, que no hi ha res ha fer. Com ha proclamat darrerament Sánchez Ferlosio, un altre escriptor lúcid: “Cataluña me aburre. No creo que termine ni bien ni mal. Es un coñazo. No tiene solución, o será una solución aburrida. Alguna vez decrecerá. Y ellos entonando el canto de los segadores y vuelta otra vez” (El Mundo, 3-12-17). L’al·lusió a Els Segadors em recorda que l’himne sempre m’ha sobtat per la seva incitació a la violència: Bon cop de falç!, canten els que presumeixen de revolta pacífica! 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: