Lleida
18-32° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

18 setembre 2019

De llits i de coixins



Els de casa se’n riuen quan, en llevar-me al matí, dic que salto del llit. La cosa ve dels temps en que vivia al casalot muntanyenc on el llits acollien tres o quatre matalassos de llana i enfilar-t’hi o baixar-hi era fer l’Aneto. Sobretot si eres petita i les cames no t’arribaven a terra. Encara recordo la dolçor flonja i acollidora d’aquells matalassos, esponjats cada tres o quatre anys per les màgiques varetes del matalasser. Em quedava obnubilada veient-los treballar: els seus destres toc-toc voltejant la llana ens retenien al meu germà i a mi palplantats davant seu, com si d’un malabarista es tractés. Riu-te’n tu dels hipnòtics dibuixos de la tele. Ara que hi caic (mai millor dit parlant de baixar d’una pila de matalassos), ¿no em vindrà d’aquí la meva síndrome de princeseta del pèsol, que aflora quan baixo la guàrdia?
Canvio de registre, però no de tema (per articular sobre les Històries d’antes aquest diari ja compta amb la Georgina Peroy). Tot i que sóc matinera, moltes de les parides que escric me les empesco dins el llit. I és que, malgrat la calefacció, agombolar-te en l’escalforeta dels llençols mentre barrines sobre el títol d’un article no té preu. Abans era la bossa d’aigua calenta, recargolada als peus, qui em retenia (ja hi torno, disculpa Georgina). De sempre, el llit ha estat la taula de treball de lletraferides i lletraferits, dels i les manaires. Reis i reines, comtes i comtesses (n’hi ha un tip, o és tipa?, de ser avorridament no sexista) despatxaven del llit estant, amb la complicitat del coixí. O la coixinera. ¡Astut eufemisme per definir el o la cònjuge de torn! Sense la saviesa confidencial de la muller, el marit o l’amant al llit, els que governen no sabrien on dar-les. Davant les confidències d’un bon “coixí”, els Villarejos res a fer. Esbrinar quins són el coixins dels Sànchez, Casado, Rivera, ara que estan de moda espietes i relators, és una bona manera de prevenir-nos contra les ensarronades...
Què més? No he parlat dels encontres i desencontres amorosos que el llit provoca. Com tampoc dels somnis, humits o nostàlgics; ni dels malsons. Fer-ho seria entrar en el terreny de les meravelles i avui em sento prosaica. Reblaré l’article esmentant qui millor ha sabut parlar dels llits: Anthony Burgess. Ens va sorprendre amb una novel·la desassossegant, La taronja mecànica. També ens sap fascinar amb les proteiques qualitats d’aquest moble, generador de vida i de mort. Disposin vostès de temps i rastregin en les llibreries de vell el seu Todo sobre la cama. No els adormirà.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: