Lleida
10-19° C (pluja)
97% 26 km/h

22 octubre 2019

El ruc català brama rucades pseudohistòriques



La nit del dijous 2 de maig, amb motiu del cinquè centenari de la mort de l’artista i científic italià del Renaixement Leonardo Da Vinci (1452-1519), se’m va girar feina. A partir de les 22 hores, La2 de TVE va emetre els documentals Leonardo, el hombre que salvó a la ciencia, Mark Daniels (2017) i El misterio de la Mona Lisa, Klaus T. Steindl (2014). La mateixa nit a les 22.55 el Canal 33 català, encavalcant amb l’anterior, emetia Desmuntant Leonardo, Dani de la Orden i Marc Pujolar (2014). Coincidència? Contra programació? Sigui com sigui em van fer anar de corcoll. No donava l’abast a empassar-me aquest excés de leonarditis. Amb informacions i desinformacions contradictòries...
Leonardo, el hombre que salvó a la ciència m’atreu perquè posa l’atenció en el Leonardo observador, ansiós de conèixer el funcionament de la naturalesa i l’home, tot recorrent a textos de l’antiguitat clàssica, xinesos i àrabs que ell actualitza via experimentació. Per contra Desmuntant Leonardo, amb guió del pseudohistoriador Jordi Bilbeny i el vist i plau de l’Institut Nova Història, vol ser una  prova més de la manipulació i tergiversació de la Història de Catalunya, ai las!, a mans de l’estat espanyol. Fins al punt que aquest obvia que Leonardo era da Vic enlloc de da Vinci. I que les muntanyes que pinta darrera La Gioconda són les de Montserrat. No et fot! Me’l posen al sac d’altres grans vaques sagrades com Cristòfor Colom, Teresa de Jesús i Cervantes, a qui també consideren catalans...
“Trobar contradiccions, dobles significats, punts foscos que delatin la imperfecció del crim, s’han convertit en la missió de diverses associacions com la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, l’Institut Nova Història, o el Cercle Català d’Història”, denúncia Àngel Casals, professor d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona. Tot nacionalisme virulent (perdó per la redundància) acaba pagant historiadors cepats, ventralment i ideològica, que elaboren mites i llegendes d’anar per la Catalunya Cap i Casal de l’Estultícia. Tant o més que el documental, el que em preocupa és la seva emissió al 33, canal que va de cultural rigorós però que acaba avalant aquesta tronada visió del geni italià. Tot d’una que se’m presenta la ben trobada icona del ruc català. Per compensar l’aire viciat pels seus brams pseudohistòrics i defugir la histriònica imatge d’un Leonardo da Vinci amb barretina, llegeixo Claudio Magris qui m’adverteix que “La cultura és la capacitat crítica de no creure’s el centre de món”. Per tant, la incultura ¿què seria?



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: