Lleida
20-40° C (sol)
97% 26 km/h

22 juliol 2019

El pont d’Alfarràs



Tot i que sempre m’he considerat catalana i independentista, la realitat és que la meva vida és allò que s’esdevé mentre creuo el pont d’Alfarràs en ambdues direccions. Amb una mare de la Franja i un pare català, això de la independència, més que baralles, sempre ha donat lloc a acudits fàcils a casa. Tot sovint els meus pares fan referència a la bonica cala que els quedarà a aquests d’Albelda, si això de l’1-O acaba de quallar. Per la seva banda, el meu avi franjolí, d’ara endavant el iaio, sempre hi ha estat a favor, d’això de la independència, i amb 84 i una Guerra Civil en la memòria  –que es diu aviat!–, assegura que no vol morir sense saber com acaba aquesta història dels catalans. La iaia, patidora per naturalesa i tot sovint suggestionada per les aventures pel·liculeres dels Policías en acción, en té una altra de dèria i quan, cada cap de setmana, ens espera amb una cistella a quadres plena de viandes, no pot evitar verbalitzar de nou que vigilem que no ens la parin a la duana, aquella que posaran al pont d’Alfarràs. Amb les traves constants que se’ns posen, l’únic que es fa patent és que la independència no serà cosa ni d’avui ni de demà. Per la meva banda, però, només li’n demano una, de cosa, a la independència, i és que el iaio la pugui veure.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: