Lleida
3 - 14° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

16 desembre 2018

România



Mentre els ulls de Sibiu miren impassibles, l’olor de blat de moro inunda els carrers de Romania. La cervesa Ursus resulta recurrent als bars, i els innegables efectes de la globalització es fan patents quan, a altes hores de la matinada, els darrers hits del reggaeton llatinoamericà omplen els locals de Bucure?ti. Mentre que el mar Negre banya les platges de Constan?a, la resta del país s’esdevé com un illot llatí al bell mig d’un oceà eslau. I al seu interior, els innumerables espais verds criden la meva atenció, mentre que els immensos edificis de la capital romanesa denoten una innegable proximitat eslava. La seva llengua, molt més propera al català del que mai m’hauria imaginat, em resulta familiar quan descobreixo que més de 4.000 paraules són similars a les que uso en la meva llengua materna. No em sorprèn que em facin referència al conflicte català, quan verbalitzo com una autèntica guiri que “Sunt Iris, din Catalonia”, però sí que em xoca descobrir que, a la regió històrica de Transilvania, una part de la població, de parla hongaresa i amb bandera pròpia, es mostra defensora de l’autogovern. Després de deixar-me encisar per la innegable però infravalorada bellesa de l’Europa de l’Est i la calidesa de la seva gent, la Lorena i jo ens acomiadem amb un sentiment agredolç del Marius i la Bianca, i a les portes de l’Henri Coand?, els meus llavis verbalitzen “La revedere, România”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: