Lleida
17-33° C (sol)
97% 26 km/h

16 juliol 2019

Legitimacions lèxiques



Les reunions familiars són un bon pretext per a la tafaneria. Fa cosa d’un parell de setmanes, mentre compartia taula i paraules amb uns familiars forans, una d’aquelles tietes a qui anomeno així davant el desconeixement de quin parentiu ens uneix, va fer-me la pregunta: “I tu que, ja festeges, nena?”.  Després d’escapolir-me de la previsible situació, per la qual he adoptat una fórmula infal·lible, tal vegada per una mica d’enginy, segurament per massa costum, vaig posar-me a reflexionar. I és que dóna la sensació que, amb una certa inèrcia i de manera innocent, posem de moda unes paraules en declivi d’altres. La cosa, però, va molt més enllà.  En la societat actual, en què les relacions han esdevingut més informals, és impensable que un jove parli del festeig, amb la ritualitat que aquest implica. I és aquí on s’esdevé el nou mot. “Vols sortir amb mi?”. El preludi d’una relació adolescent és també el d’una legitimació lèxica.  I és que fins i tot el capitalisme ha tingut cabuda en aquesta mena de reforma lingüística justificadora. Les persones ens posicionem, comprem les idees i competim entre nosaltres. Per la seva banda, les empreses creen departaments de recursos humans i els polítics, en un intent sense èxit de pujar al carro del joc lingüístic, ens parlen de reformes estructurals necessàries. Té collons la cosa, eh?



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: