Lleida
19-32° C (núvols)
97% 26 km/h

19 agost 2019

Sóc filla de pagesos



Sóc filla de pagesos. Des de ben menuda, vaig créixer en una casa on el preu de l’ercolini era tema de conversa, i part de la meva infantesa es va succeir al ritme del mític Ser pagès és lo millor, de The Companys. Recordo tot sovint el meu pare tirant petards en les caòtiques tardes d’estiu en què ningú no sabia si s’esdevindria una d’aquelles pedregades que faria història -com tantes altres-, o només una nova jornada d’atzar. M’acostumaven a justificar que els petards espantaven les tronades, probablement en un intent de personificar allò que tant temien. Amb els anys, els pagesos van concloure que es tractava d’una tècnica poc efectiva, i actualment només és una anècdota que ningú no porta a la pràctica. Durant la resta de l’any, però, la cosa no millorava. Tan bon punt la primavera començava a fer acte de presència en territori ponentí, també ho feien les temudes gelades. Era llavors quan es rescataven els famosos pots, que romanien guardats en una petita cambra a la torre durant la resta de l’any. En omplir-los de gasoil i encendre’ls, la calor que originaven evitava la gelada. Afortunadament, les coses han canviat. Les malles han substituït els petards, i l’aspersió ha deixat els pots de gasoil en l’oblit. A part d’això, han entrat a l’ordre del dia termes com la venda a pèrdues, i realitats com les frigorífiques plenes de fruita que sembla no voler ningú. Les coses han canviat, però, cap a millor?



SOBRE L´AUTOR

1 Comentaris

  1. Lina Martí Foguet 22 d'juliol, 2017 a les 13:44:56

    Ara les coses són diferents grans inversions i pocs beneficis. Els joves si no fos perquè les inversions les han fet padrins i pares no es guanyarien la vida. És hora de movilitzar-se.

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: