Lleida
19/36° C (sol)
97% 26 km/h

6 agost 2020

Embrutar



A l’entrada d’un edifici, una veïna estava renyant de males maneres una treballadora de la neteja, a qui retreia que no feia bé la seva feina. La dona, entre sanglots, a penes podia respondre algun “faig el que puc” o “és que està tot molt brut”. La veïna feia trampes, no tenia en compte que la culpa de la porqueria potser no és del tot de la persona que l’ha de netejar sinó que aquell que embruta també hi té molt a veure (en aquest cas els veïns; entre els quals, ella). Si no s’embruta, no cal netejar; si s’embruta el que seria considerat normal, doncs es neteja sense dificultat, però si s’embruta més del compte, la neteja és molt difícil i pot arribar un punt en què ja no es podrà netejar bé. El punt sense retorn, que sembla que és el que malauradament estem vivint a casa nostra, a la casa de la humanitat, a l’únic lloc on ara com ara podem deixar d’estar morts un temps: la Terra. Segons alguns experts, el deteriorament ja no té marxa enrere. Només ens queda confiar que aquests savis s’equivoquin. Mentre ho esbrinem, però, ens haurem de dedicar a esforçar-nos per no continuar embrutant i estalviar-nos renyar gent que no és culpable, i sobretot per intentar arribar a temps de mantenir el planeta en condicions perquè els morts continuïn disposant d’un lloc per estar vius una temporadeta. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: