Lleida
16-29° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

19 setembre 2019

Muntanya



El paio, com un secall, amb sabatilles esportives, pantalons ben curts i ajustats, una samarreta, una petita motxilla on duia aigua i una prenda d’abric lligada a la cintura, va preguntar si aquell era el camí de l’Aneto. “Bé –li vam contestar–, per aquí s’hi pot arribar, sí, però…”, i, sense deixar-nos acabar l’explicació, que li hauria fet saber que estava molt lluny i que havia de passar tres valls i que el desnivell acumulat seria molt gran i molts més peròs, s’hi va enfilar tot corrent… Ens vam quedar astorats. Però es veu que ara, a la muntanya, s’hi va així, a fer l’animal, a superar reptes, i ja no és una activitat metòdica, per a experts coneixedors del paisatge, prudents davant del perill i curosos amb el medi ambient. M’ha vingut al cap això després de llegir com ha acabat la temporada d’ascens a l’Everest, que es veu que s’ha tancat amb prop de 600 persones que han fet el cim més alt del món. Però el nombre que crida l’atenció és el de persones mortes, 11, moltes per esgotament en l’espera provocada per la massificació (la imatge de les cues prop del cim és espectacular). Cal, doncs, un replantejament, perquè aquesta muntanya s’ha convertit en un parc temàtic brut i mortal per a turistes rics i inexperts. La muntanya ha de ser molt més que això, perquè, si no, només hi veurem brossa i helicòpters grocs.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: